Navega pel mes

juliol de 2009

Les meves Santes: 27 de juliol (dia III)

Tabalers del Drac a punt per a l'Anada a Ofici. Fan cara d'haver dormit poc (o gens) [2/4 de 10 del matí | des de l’Ajuntament] El 27 de juliol tinc per costum llevar-me sol mentre els meus fills i la meva companya encara dormen. M’agrada anar a l’Anada a Ofici i quedar-me a la porta de Santa Maria. Avui, dia de Les Santes del 2009 vieg amb alegria que finalment han deixat de posar policies antiavalots enmig de ciutadans i ciutadanes que fem Festa Major. Des de la CUP ja haviem demanat que ens deixéssin fer la festa en pau però el mateix regidor que els havia posat es va negar a treure’ls. Ara ens alegrem que els hagin tret. Potser també hi ha ajudat algun article d’opinió a la premsa local.

Les autoritats participen a l’Anada a Ofici com una "comparsa" més. No és obligatori anar-hi però tradicionalment sempre hi han anat. L’acte institucional pròpiament dit és l’Anada (és a dir, fins a la porta de l’església) i la Desfilada, o sigui la cercavila que es fa un cop acabada la missa. L’assitència a missa no és obligatòria. Per això el regidor de la CUP participa en l’Anada a Ofici però es queda a la porta i no assisteix a l’ate religiós de la missa pròpiament dita. Les autoritats són els regidors i també es té per costum convidar alguna altra autoritat de fora del municipi.

De fet, fins l’any 1999 també hi participaven els alts oficials de la Guàrdia Civil, de la policia espanyola i un militar de la Comandància de Marina. L’any 1999 Maulets va boicotejar l’intent d’en Manuel Mas de fer el pregó del dia 25 a porta tancada al Teatre Monumental. Aquell mateix any Maulets també va exigir que els cossos armats no participessin a l’Anada a Ofici. De fet, el vespre anterior, el dia 26, vaig estar fent un cafè amb la Consol Prados per negociar aquella exigència. I ho vam aconseguir. Els hi vam dir que no deixariem passar la comitiva si hi havia guàrdies civils i militars. No sé com s’ho van fer, però aquella mateixa nit van haver de dir als cossos armats que s’havia acabat això de ser a l’Anada a Ofici. Efectivament, no hi han participat mai més. Això va ser uns quants anys abans del tancament de la caserna de la Guàrdia Civil.

Pel que fa al famós pastís de nata a en Remigi Herrero, va ser l’any 2001. El desplegament de Mossos d’Esquadra antiavalots no és cap conseqüència directa del pastís. De fet, l’any 2002, quan encara en Joan Antoni Barón era regidor de la policia, l’Anada a Ofici es va celebrar sense Mossos d’Esquadra i sense cap incident. Va ser l’any 2003, quan en Ramon Bassas va passar a ser regidor de Via Pública, quan van començar a venir els antiavalots.

L'Herald i les Trampes desfilen des de Santa Maria fins a l'Ajuntament de Mataró [1 del migdia | des de la plaça de Santa Maria] Ara sí, amb la dona i els fills esperem que s’acabi la missa per participar a la Desfilada de les comparses (incloses autoritats) des de l’església fins a l’Ajuntament. Abans, però, veiem com passegen per la porta les suposades relíques de Les Santes Juliana i Semproniana. Dic suposades, perquè algú que ha estudiat el tema m’ha explicat que en realitat són ossos d’animal provinents de Sant Cugat. Però tornem a Mataró… jo i els meus fills seguim la desfilada entre el Drac i el Dragalió, atrets pel seu foc.

De totes les dormides de gegants, potser la més dura de suportar és la d’avui al migdia, sota un sol que acostuma a ser (i aquest any ho ha sigut) de justícia.

Música de banda dins el Saló de Plens de l'Ajuntament de Mataró [Tot seguit  | dins l’Ajuntament] Tot seguit té lloc un acte que no surt al programa oficial però que es repeteix cada any. El saló de plens de l’Ajuntament es converteix en una sala de ball amb l’Agrupació Musical del Maresme interpretant el Bequetero i regidors i membres de les comparses ballant en filaes. Per superar la calor s’hi reparteixen refrescos i orxata.

Anem a dinar i a fer la migdiada, que cal agafar forces per a aquesta tarda i aquesta nit.

Laia Manté, diablessa de Mataró. [6 de la tarda | des de l’Ajuntament] La meva família i jo ens enganxem a La Passada quan passa per El Torrent. Fins a la La Rambla acompanyem el Drac i el Dragalió, però a partir de la plaça de Santa Anna el meu fill s’anima amb les Diablesses i s’atreveix a posar-se sota la seva capa on el protegeixen de les seves maces enceses que escupen espurnes.

Momeroters encenen la metxa amb un puro en homenatge a en Pep Manté. Aquest any m’he fixat en un detall d’aquests macos. Els momeroters encenien la metxa de les carretilles de la Momerota amb un puro enlloc de l’habitual metxa. M’han explicat que ha estat una manera de fer el seu particular homenatge a en Pep Manté, momeroter fundador, que darrerament està bastant fotut de salut.

Després de la dormida de gagants i la resta de bèsties, anem a sopar a casa i quedem amb uns amics per baixar cap a la platja.

Castell de focs artificials de Les Santes 2009 [11 de la nit | Passeig Marítim]  Malgrat que sortim ambtemps de casa, sempre acabem arribant justet a l’inici del Castell de Focs. Tot Mataró baixa a baix a mar. Ens costa, però trobem un grapat de pams quadrats de sorra a la platja i podem gaudir de l’espectacle de pólvora de la Pirotècnia Tomàs.

[Acabats els Focs | Passeig Marítim] Estavem acostumats a diversos concerts escampats al llarg del Passeig Marítim. Algú ha decidit que allò "no funcionava" i enguany només hi ha hagut alguns "espectacles" ambulants. El passeig s’ha convertit en un enorme espai ple de gent desorientada que no sabia massa on anar. A mi m’agradave més el Sarau a la Platja que no pas això que han rebatejat com a Fanfares al Passeig. Realment això funciona millor que els habituals i variats concerts? Els concerts "no funcionaven"? O hi ha crisi i s’ha retallat per aquí?

Ballada de Sardanes a la Plaça de Santa Anna [Encara més tard | Plaça de Santa Anna] Aquest any, al Passeig Marítim ni tansols hi han deeixat la Xindriada. hem hagut d’anar a menjar xindria a la Plaça de Santa Anna, on també s’hi ha desplaçat la Ballada de Sardanes. Hi hem aguantat fins que als nostres fills se’ls hi han començat a tancar els ulls.

Em sembla que avui hem complert la nostra quota de santeros.

Les meves Santes: 26 de juliol (dia II)

Els Castellers de Vilafranca a punt de fer llenya. [12 del migdia | Plaça de Santa Anna] Comencem la jornada amb la diada castellera a la plaça de Santa Anna. Els Capgrossos han convidat la Colla Jove Xiquets de Tarragona i els Castellers de Vilafranca. Em resulta agradable trobar-me el nou regidor de la CUP de Vilafranca, en Llorenç Casanova, que acompanya els castellers de la seva vila.A nivell estrictament casteller, la diada resulta força dura: veiem fer llenya unes quantes vegades.

Postal de gegants [2/4 de 7 de la tarda | La Riera cantonada carrer d’Argentona] Amb els nostres fills anem a la Postal de Gegants. Aquest any la Família Robafaves ha convidat el Ball dels Cavallets, Gegants i Mulassa de Sant Feliu de Pellerols. Quan vas amb canalla, a vegades els actes protocol·laris es fan una mica pesats.

Correguspira, el correfoc dels més petits [3/4 de 9 del vespre | des de l’Ajuntament] Arriba un dels moments més esperats pels meus fills: el Correguspira, el correfoc dels menuts. El meu fill petit va patir-hi una cremada quan tenia dos anys, però no ha escarmentat i, ara que en té cinc, es fica dins el foc a ballar amb els diablets. Realment, això del foc genera una forta atracció com a element festiu.

L'Esquitxadeta, la ruixada dels més petits [Tot seguit | Plaça Santa Maria] Si els petits tenen el seu correfoc, quan s’acaba també tenen la seva petita ruixada: l’Esquitxadeta. Aquí la que més bé s’ho passa és la meva filla de set anys. Saltar i ballar sota l’aigua la torna boja. A mi no m’acaba d’agradar massa. A l’aigua li trobo un problema: mulla.

Sopem al Krunch, una franquícia d’entrepans d’alta cuina que ha obert darrerament xiringuito a La Riera. Els entrepans realment són bons, però dubto que valguin tots els diners que et cobren. És una mica car pel meu gust.

Concert de Marrinxa a la plaça de l'Ajuntament [12 de la nit | plaça de l’Ajuntament] El Concert de Marrinxa aquest any ha començat força puntual, i hi podem enar una estona amb les criatures, que avui han fet migdiada i encara tenen corda per una estona. Fem una mica de ballaruca amb els Ebri Knight, però quan a la mainada se li comencen a tancar els ulls hem de marxar en retirada cap al llit. Ens perdem Dijous Paella i Les Absentes. Realment, el concert que organitza l’associació cultural Marrinxa en col·laboració amb l’Atzucac ja és un acte consolidat i plenament integrat a la Festa Major. És el concert on ve la gent jove a gaudir de música de qualitat mentre al Ball de Festa Major, al Parc Central, toquen peces d’altres èpoques. Em consta que hi perden diners, però fan una molt bona aportació a Les Santes.

Les meves Santes: 25 de juliol (dia I)

El 25 de juliol és el dia que, amb la crida a Festa Major, comencen Les Santes de debò, després de l’apreitiu de les havaneres d’ahir.

Somnis d'Alícia, de la companyia Teatre Nu [18:00h, plaça de Santa Anna] Aquest any, per escalfar els ànims, hem anat amb la mainada a seguir l’espectacle "Somnis d’Alícia", de la companyia Teatre Nu. Bé, però no tinc clar si és el format més adient per a actes tan massius com el d’avui.

Els Tabalers do Maresme entren a la taverna Atzucac [Taverna Atzucac] Tot seguit hem viscut un d’aquells petits moments que es repeteixen cada any per Les Santes. Els Tabalers do Maresme es troben tots junts per primera vegada durant la Festa Major i entren tot fent ressonar els tabals a dintre la taverna Atzucac. El soroll és eixordidor i no paren de picar fins que la tavernera els serveix una beguda ben freda.

Rocòdrom de l'Agrupe a la plaça de la Muralla [Plaça de la Muralla] Per fer temps fins a l’hora d’anar cap a la Crida, hem anat a treure el nas a la Plaça de la Muralla, on l’Agrupe ha muntat un rocòdrom on els nens i nenes poden fer una primera aproximació al món de l’escalada. Els nostres fills de 7 i 5 anys s’han engrescat a provar-ho. Han grimpat sense por, com si hi haguéssin fet tota la vida.

El Dragalió a La Riera de Mataró [3/4 de 8 del vespre, des del carrer d’en Pujol] Com que el meu menut és un fanàtic del Dragalió, l’anada Cap a la Crida la fem des del carrer d’en Pujol, tot seguint aquest estrafolari fill del Drac que escup foc per la boca, les ales i la cua.

Crida de Festa Major al balcó de l'Ajuntament de Mataró [8 del vespre, Ajuntament] Arriba l’esperada Crida de Festa Major. L’Alcalde i la resta de regidors surten al balcó de la Casa Gran per donar el tret de sortida a la festa. Com ja és tradició, els Maulets, reivindiquen silenciosament entre el públic la retirada de la bandera espanyola. Enguany també han fet arrribar la seva reivindicació algunes colles de foc que han estat excloses del correfoc. L’Alcalde perd els nervis i, a mig pregó els hi espetega un "calleu" que deixa entreveure un tarannà autoritàri i dèspota. En Xevi Safont-Tria, el regidor de la CUP, ha penjat un mocador a un dels fanals que hi ha al balcó de l’Ajuntament. El sempre amatent Don Carlo, regidor de l’àrea de Presidència, envia una funcionària a ordenar-li a en Xevi que retiri el mocador. Aquests que ahir regalaven globus del PSC a nens i nenes tenen la pell molt fina, no?

La Banyeta, el fanzine de la colla de la Momerota [Tot seguit / Porta del darrere de l’Ajuntament] Així que s’acaba la Crida arriba un dels moments que més espero tot l’any: la publicació de La Baneyta, el fanzine de la colla de la Momerota. És la versió en paper del Polònia mataroní. Enguany, no podia ser d’altra manera, dediquen una de les estrenes de la cartellera de cinema al braç que em van trencar els Mossos d’Esquadra. La meva secció preferida continuen sent les Preguntes Sense Resposta, tot i que l’any passat vaig riure més que no pas aquest. M’he quedat amb un pam de nas perquè quan hi he arribat ja s’havient esgotat els 250 exemplars impresos que s’han repartit per la porta del darrere de l’Ajuntament. Afortunadament, com jo, pots descarregar La Banyeta del 2009 aquí en format PDF.

Anem a sopar: frankfurt de la cantonada per als nens i plat d’estiu de l’Atzucac per als pares.

Desvetllament Bellugós[2/4 de 12 de la nit, desvetllament bellúgós] Al ritme de El bequetero baixem La Riera avall amb el desvettllament bellugós.

Detall que em crida l’atenció: enfilat sobre els bancs de l’Ajuntament, un senyor amb americana, amb cara de perplex, filma amb el seu mòbil la gentada que salta després d’ajupir-se i comptar fins a …i quinze! Em sembla que és l’alcalde de Cocentaina (País Valencià), vila d’origen d’en Gustavo Pascual Falcó, autor de la cançó que hem adoptat com a himne de Les Santes i de la ciutat de Mataró.Enguany commemorem el centenari del naixement del compositor de El bequetero i de Paquito el chocolatero.

Baixem La Riera avall. Se suposa que acompanyem els gegants, però hi ha una multitud tan gran de gent que no els arribem a veure. Sabem que hi són perquè altres anys els hem vist. Molta jovenalla porta ampolles d’alcohol de casa. Això els de la meva generació no ho haviem fet, i resulta força desagradable (i perillós per als qui anem amb espardenyes) trobar bocins d’ampolla de vidre esmicolats pel terra.

Mentre fan el concert de La Coixinera a la plaça de Santa Anna, anem a deixar ciriatures a casa. Avui s’hi quedarà la meva companya i demà ho farem a l’inrevés.

Ambientàs davant la taverna Atzucac [Mentrestant, a la Taverna Atzucac] Com que no tinc ganes de cremar-me, faig temps davant la Taverna Atzucac mentre dura el correfoc. No sóc pas l’únic. Centenars de persones fem festa davant l’Atzucac animats per la música que ens posa el PD (PunxaDiscos) Fot-li Foc. Ballem al ritme de clàssics tan diversos com La Trinca, Kortatu, Barricada…

Escapada a negra nit. [Tot seguit, Plaça de l’Ajuntament] El correfoc s’acaba i arriba a la plaça de l’Ajuntament. Pujo al terrat de Clic Traç per veure com la plaça s’omple de foc i espetecs mentre la gent fa festa sota el fum. És el punt i final de l’escapada a negra nit. Viscut des de dins és molt intens. Vist des de dalt és força espectacular.

Acabo fent petar la xerrada amb la Gemma i en Giovanni a la porta del bar Can Xevi, al carrer Santa Teresa. Des de les 3 hi posen cerveses a un euro. Ens n’anem a fer nones quan falta poca estona per les cinc. Demà la canalla no perdonarà i ens farà llevar aviat.

 

 

Les meves Santes: 24 de juliol (dia 0)

Gegantada a l'entrada del carrer Sant Josep de Mataró. 24 juliol 2009. Avui, com cada 24 de juliol, hem fet el preludi de Les Santes, Festa Major de Mataró.

Hem fet un primer aperitiu amb la Gegantada, on han de participat entorn una cinquantena de gegants i gegantes de la ciutat. Els nens i nenes hi disfruten molt. Als pares i mares se’ns fa una mica llarg i leeeent. A la plaça de les Tereses, al pas de la gegantada, il·lustres regidors del govern de l’Ajuntament de Mataró regalaven als nens i nenes globus amb l’anagrama del seu partit. Ho he trobat patètic. A mi em faria vergonya fer una cosa així.

Hem fet un mos a l’Atzucat, que darrerament ha encetat amb força èxit els sopars a la fresca. Això els grans, perquè les criaturesencara valoren més un frankfurt de la cantonada de l’Ajuntament.

Hem baixat a baix a mar, al passeig del Callao, a fer un got de rom cremat mentre sentiem les havaneres. És un bon moment per (re)trobar-te vells i nous coneguts.

El més dur: la tornada fins a casa amb una criatura adormida a coll. Els malpartits quan dormen pesen el doble!! I el camí es fa el triple de llarg!! Buf, encara em fa mal l’esquena.

PSR: Pare, oi que els bons sempre guanyen?

Pare, qui són els bons?Aquest vespre hem mirat una pel·lícula infantil amb els nostres fills.

Tot just començar la trama, quan encara estavem coneixent els personatges, el menut no parava de preguntar: "Pare, aquest és bo?" i "pare, qui són els bons?". Jo li he dit que encara no ho sabia. Que primer havíem de veure què feia cada personatge per veure si és bo o dolent.

La resposta del meu fill de cinc anys: "Pare, hi ha una cosa que sí que sé: els bons sempre guanyen. O sigui, que al final de tot sabré qui són els bons".

Qui es queda sense arguments recorre a la mentida, oi senyor regidor?

El regidor d'Urbanisme Ramon Bassas diu mentidesEl regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Mataró ha respost a la premsa local (Capgròs, El Punt, El Tot Mataró, Mataró Ràdio, TVM…) quan els periodistes li han preguntat per la nota de premsa on la CUP explicava que El Corte Inglés encara no ha comprat el solar de Can Fàbregas i que PUMSA ha regalat 9 milions d’euros a la multinacional dels grans magatzems.

El sr. Ramon Bassas (PSC) s’ha quedat sense arguments i ha recorregut a la mentida pura i dura. Ha dit: "No sé d’on treuen tanta imaginació els de la CUP. Hi ha una escriptura de compra-venda que hem vist, que hem signat i que hem tocat físicament".

Miri, sr. regidor d’Urbanisme, vostè té tot el dret a considerar-nos enemics a abatre, però mentir públicament per atacar-nos és caure molt baix per part seva.

Sr. Ramon Bassas, m’atreveixo a proposar-li un repte:

– Si es demostrés que el que van signar PUMSA i El Corte Inglés el 2 de juny del 2009 és una escripura de compravenda, voldria dir que la CUP i jo mateix hem dit una mentida. En aquest cas, jo personalment em comprometo a abandonar la lluita per salvar Can Fàbregas: deixaré la Plataforma i em donaré de baixa com a militant de la CUP.

– Si en canvi es demostrés que el que van signar PUMSA i El Corte Inglés el 2 de juny del 2009 és un compromís de futura compravenda (tal com diu la nota de la CUP), voldria dir que el mentider és vostè. En aquest cas, li proposo que vostè, sr. Bassas, dimitieixi com a regidor d’Urbanisme.

Accepta el repte?

Aclarir qui és el mentider serà molt senzill. Només cal fer pública l’"escriptura pública" que vostè diu que ha tocat físicament i que jo, a més de tocar-la, he llegit.

L’Ajuntament de Mataró perd 9 milions d’euros per acontentar El Corte Inglés

Aquesta foto costarà 9 milions d'euros als ciutadans de MataróAquesta foto haurà costat més de 9 milions d’euros als ciutadans i ciutadanes de Mataró. El nostre alcalde, Joan Antoni Barón, dóna la mà a don Ángel Montesinos, apoderat de El Corte Inglés, SA.

La CUP ha destapat que ens van mentir i enganyar quan el 2 de juny ens van fer creure que havien signat l’escriptura de compravenda del solar de Can Fàbregas a El Corte Inglés. Finalment hem aconseguit l’escriptura i després de llegir-la veiem que no és una compravenda sinó una renovació del compromís de futura compravenda. El document que van signar PUMSA i El Corte Ingés davant el notari certifica que l’Ajuntament ha incomplert els terminis als quals s’havia compromès i per axiò es veuen obligats a renovar l’adjudicació del solar a El Corte Inglés i mantenen el compromís de compravenda.

D’alttra banda, hem fet números i veiem que en aquesta operació les ciutadanes i ciutadans de Mataró haurem perdut més de nou milions d’euros, 9.000.0000 €, resultant directament beneficiats per aquesta operació les empreses Naves Biada (vinculada familiarment a l’actual regidor d’Urbanisme) i El Corte Inglés.

L’any 2007 els tiets del regidor d’urbanisme van vendre una part del solar (4.803 m2) a un preu per metre quadrat de 3.434,93 €/m2 després que el solar fos adjudicat a El Corte Inglés.

PUMSA ha aconseguit el domini sobre la totalitat del solar a base de comprar les cases als veïns que hi vivien. (Això no sabem quants diners ens ha costat).

En l’acte de la foto que il·lustra aquesta nota, PUMSA va escenificar (que no consumar) la venda de tot el solar (9.629 m2) a El Corte Inglés per un import total de 24.000.000 €. Per tant, el preu de venda de PUMSA a El Corte Inglés és de 2.492,47 €/m2.

Si agafem com a referència el preu de mercat al qual va vendre Residencial Aurum, resulta que PUMSA hauria d’haver venut el solar a El Corte Inglés per 33.075.000 €. És a dir, que els nostres governants han regalat més de 9 milions d’euros a una empresa privada.

Fins ara, els únics que hi han sortit guanyant són Residencial Aurum SA i El Corte Inglés SA. A costa de 9 milions d’euros de nosaltres els ciutadans.