Monthly Archive: maig 2009

…xemeneia avall?

Antigues manufactures Ribas i Julià, al carrer Campeny de Mataró. La xemeneia s'ha ensorrat. Una xemeneia menys. Durant la passejada per les xemeneies del catàleg del patrimoni arquitectònic de Mataró m’han dit que una de les 12 xemeneies catalogades ha caigut durant els darrers mesos. Ja no hi és, s’ha desplomat. Ara només en queden 11 dempeus. Era la xemeneia de Can Ribas i Julià, edificada cap a l’any 1883 al carrer de Campeny número 27 (foto).

Però els mataronins podem estar tranquils: encara està catalogada. I amb el nivell C! Pots veure’n una foto i la descripció al llibret de la passejada:

...xemeneia amunt …xemeneia amunt 1.25 Mb

Trobo vergonyant que haguem conegut aquest fet tard i casualment en una passejada organitzada per la FAVM i l’Associació de Veïns de Mataró-Centre. On són els responsables municipals de vetllar per la integritat del patrimoni arquitectònic col·lectiu? Potser a can PUMSA estan massa enfeinats a fer informes "a mida" per desempallegar-se de Can Fàbregas?

 

Quan a Mataró plovien bombes

Bombardejos de l'aviació feixista sobre Mataró (1937-1939) Per coses del meu ofici i per motius familiars m’he trobat fent amb molt d’interès una petita aportació (de forma desinteressada) a l’exposició Quan povien bombes, que aquests dies es pot veure a la Bibloteca Pompeu Fabra de Mataró.

A partir de les precises indicacions de l’historiador mataroní Josep Xaubet hem situat sobre un planol carrerer de l’any 1931 el lloc exacte on van esclatar les bombes llançades sobre Mataró per l’aviació feixista entre els anys 1937 i 1939. Sobre el mapa també hi ha la única bateria antiaèria que defensava la ciutat, just al davant de la caserna militar que llavors hi havia al que ara és l’avinguda Jaume Recoder.

Sobre el mapa també hi ha alguns dels refugis antiaeris que es van construir, tot i que aquest és un aspecte poc estudiat i documentat a la nostra ciutat.

Per veure millor el mapa el pots descarregar en format PDF:

Mapa dels bombardejos sobre Mataró (1937-1939) Mapa dels bombardejos sobre Mataró (1937-1939) 443.40 Kb

David i Goliat, i la censura a l’estil Bassas

Paret plena de guixots abans de ser emblanquinada per la Plataforma Salvem Can Fàbregas. Les parets que envolten l’illa de Can Fàbregas fa una pila d’anys que estan brutes i plenes de guixots. Els seus propietaris mai n’havien tingut cura. Des de l’estiu passat també les estan enderrocant ara fan la funció de tanca d’obres.

Nens pintant el mural a favor de Can Fàbregas. En el Ple de l’Ajuntament del mes d’abril l’alcalde Joan Antoni Barón en persona va dir amb tota solemnitat que a Mataró es concedeix permís per a pintar murals a les entitats que ho sol·liciten. I això és el que havia fet la Plataforma Salvem Can Fàbregas el dia 27 de març: demanar permís per pintar un mural.

La Policia Local intervé durant la pintada del mural. El 3 d’abril vam emblanquinar la paret i l’endemà vam pintar de forma lúdica i festiva un mural reivindicatiu. Però algú des de la Casa Gran es va cuidar  d’enviar una patrulla de tres agents de la Policia Local a demanar permisos. No tenen feina més interessant a fer? Els vam ensenyar els papers i vam continuar pintant sense cap problema.

Mural de la plattaforma Salvem Can Fàbregas. El mural pintat el 4 d’abril diu Salvem Can Fàbregas al seu lloc i també Aquí hi ha lloc per a tot i per a tothom i just al costat Volem que Can Fàbregas es rehabiliti al seu lloc. Hi és des del 1879 i en volem gaudir tota la vida, i tot d’empremtes de nens i nenes que han pintat la seva mà a la paret.

Salvem Can Fàbregas al seu lloc. El 7 d’abril l’Ajuntament comunica que ajorna la concessió del permís a l’espera que l’entitat sol·licitant demani autorització al titular de la paret. [Però, qui és el propietari d’una paret d’un sector que es troba en procés de reparcel·laicó?]

Mural censurat per l'Ajuntament de Mataró El 25 d’abril, allà on hi havia el mural apareix la paret emblanquinada. Les pintades i guixots del costat continuen intactes. Només han emblanquinat els textos reivindicatius.

La CUP ha fet una pregunta al ple de l’Ajuntament (que pots llegir aquí sota) on es diu que aquesta actuació "fa pensar que el govern municipal actual posi més facilitats a qui fa pintades sense sol·licitar permís que no pas a qui s’identifica i intenta fer-ho correctament".

L’encarregat de respondre ha estat el regidor socialista Francesc Melero, que ha dit que no és l’Ajuntament qui ha tapat el mural sinó la "propietat actuant". Potser volia dir la "administració actuant" (o sigui PUMSA) o bé "qui està actuant com a propietat" (o sigui PUMSA). En qualsevol cas ha deixat ben clar que l’ordre de tapar el mural és responsabilitat directa del nebot dels propietaris que no havien emblanquinat mai la paret.

És l’estil del sr. Ramon Bassas. L’estil abusananos: censura política contra els adversaris i propaganda amb diners públics per a ell. No en té prou amb utilitzar tota la maquinària de propaganda de l’Ajuntament (Més Mataró a la porta de cada casa, mitjans de comunicació públics, cartells a cada cantonada…) que es dedica a tapar, a eliminar, la paraula escrita de qui defensa un projecte diferent del seu.

No en té prou que, a sobre, PUMSA es gastarà 9.600 euros en encarregar a Mataró Audiovisual un reportatge de vídeo i un de fotgràfic sobre el "projecte de trasllat". I això que a mi m’havien fotut crits precisament per fer-hi fotos. No té vergonya qui ha fet aquest encàrrec?

Em ve al cap aquella lluita d’en David contra en Goliat. No m’he llegit mai la novel·la on s’explica aquesta llegenda, però em sembla que el sr. Bassas és molt aficionat a aquest gènere. Com s’acabava la història?

Continue reading…

…xemeneia amunt!

…xemeneia amunt! Passejada per les xemeneies del Catàleg del Patrimoni Arquuitectònic de Mataró. "…xemeneia amunt!" és el títol de la passejada que la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró (FAVM) ha orgnaitzat per les xemeneies del Catàleg del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró.

Diumenge, 10 de maig del 2009
a les 10h del matí
des de la plaça de Can Gassol
[carrer de Prat de la Riba]

amb l’historiador de l’art Gener Salicrú com a guia

Inscripcions gratuïtes al 93 757 66 02

Durant la passejada es distribuïrà un libret amb fotos,  la descripció i notes hstòriques de cadascuna de les 12 xemeneies industrials que queden dempeus i estan protegides pel catàleg del patrimoni. Ha quedat guapo. Et recomano que hi vinguis per aconseguir-lo.

El disseny gràfic l’hem fet a Clic Traç, i fent aquesta feina he comprovat com hi ha personatges que tenen l’ombra més aviat baixeta però molt extensa.

Aquesta passejada és una molt bona iniciativa de la FAVM, coordinada per en Jesús NIeto i la Núria Manté. Hi han col·laborat la Plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt, la Fundació Jaume Vilaseca, els sindicats USOC, UGT i CCOO, i l’Ajuntament de Mataró.

Crisi? Cooperativa!

L'empresa cooperativa redistribueix els beneficis de forma democràtica. Hi ha qui té la idea que una cooperativa de treball és una mena d’ONG o una colla de germanetes de la caritat. Mentida. Una cooperativa és una empresa que, com qualsevol altra, ha de procurar l’obtenció de beneficis. La diferència bàsica rau precisament en el destí dels beneficis. En altres tipus d’empreses els beneficis se’ls acostumen a endur els socis capitalistes. A les empreses cooperatives els beneficis es distribueixen democràticament entre els socis treballadors.

Precisament l’organització democràtica de les cooperatives de treball associat fa que els treballadors d’aquest tipus d’empreses siguem més entusiastes i ens enfrontem millor a les crisis i que, alhora, prioritzem la conservació de la feina més que qualsevol altra cosa.

Majoritariament, les cooperatives no tenim previst fer front a la crisi a base d’acomiadaments. El fet que les persones siguem sòcies i també treballem a l’empresa fa que tinguem com a eix d’actuació el treball per damunt del capital. La presa de decisions també és col·lectiva i acostumem a dur a la pràctica una autèntica flexibilitat laboral.

Jo ja fa catorze anys que vaig començar a impulsar la cooperativa Clic Traç, que ara ja formem mitja dotzena de socis i sòcies. També hi ha cooperatives de segon grau, com Coop57, que ofereix serveis financers a entitats de l’economia social. En som socis i hi treballem, però com que encara no existeix una banca ètica, encara treballem amb entitats bancàries "tradicionals". Recordo que quan vam obrir el primer compte corrent a l’entitat bancària ens miraven com a "bitxos raros". Ara recentment els socis hem anat al notari a signar una pòlissa de crèdit.  El notari també ens ha vist com a "bitxos raros". Ens ha dit: "Aneu-ho a celebrar amb un bon dinar, nois, perquè credits com el que acabeu de signar els bancs ara els concedeixen a molt poques empreses".

Per més informació pots adreçar-te a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya .