Navega pel mes

maig de 2009

Josep Fernàndez: tu te’n vas, la República arribarà

Josep Fernàndez, Avui he estat al funeral d’en Josep Fernàndez, conserge de l’Ajuntament de Mataró i incansable lluitador pels drets laborals dels treballadors. També conegut com a Pep Valentí, sempre feia sentir la seva veu tossuda i reivindicativa davant el poder a les audiències públiques i allà on calgués.

Ha decidit posar fi a la seva vida i ens ha deixat.

Escolta, Josep, i ara qui proclamarà la tercera República a Mataró? No pateixis, ho farem nosaltres per tu.

Contra la censura, torna la paraula

Salvem Can Fàbregas al seu lloc. Ni un cèntim per un trasllat inútil. Dimarts al matí algú des de l’anonimat m’ha alegrat el dia. Allà on el regidor Ramon Bassas havia imposat la censura contra un text de la Plataforma Salvem Can Fàbregas, algú hi ha tornat a posar paraules:

"Salvem Can Fàbregas al seu lloc. Ni un cèntim per un trasllat inútil".

No sé qui ho ha fet, però el(s) feilicito perquè s’ho ha(n) treballat molt bé amb una plantilla.

Per què el poder té por de la paraula escrita?

La cooperativa, una empresa resistent. Una empresa postcapitalista

Pèrdua de llocs de treball el 2008 en Cooperatives en comparació amb altres fórmules empresarials.Ahir vam fer l’assemblea general de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Entre les moltes dades analitzades, m’ha cridat l’attenció el fet que la cooperativa és una fórmula d’empresa resistent a les crisis com la que patim ara.

El 2008 l’atur va arribar al 17%. La pèrdua de llocs de treball a les cooperatives només va ser d’un 1,8% (a les Societats Limitades un 21,8% i a les Societats Anònimes un 11,1%).

Un 52,2% de les cooperatives segueixen en funcionament 5 anys després de la seva creació. El 50% de les societats mercantils desapareix 2 anys després de la seva creació.

Gent que hi ha pensat més que jo, com l’amiga Martina Marcet, veuen en la fórmula cooperativa com Un motor per al desenvolupament d’un marc postcapitalista.

Impugnat l’acord que donava el vist-i-plau a l’emmagatzematge de Can Fàbregas

Roda de premsa per explicar la impugnació de l'acord del Consell de Patrimoni de Mataró. Avui l’Agàpit, en Xevi i jo hem explicat a la premsa (capgròs i El Punt ) que divendres la CUP va presentar un recurs per impugnar l’acord del Consell del Patrimoni de Mataró que donava el vist-i-plau al projecte del govern municipal de destrucció del subsòl de Can Fàbregas i emmagatzematge de les parets de la nau industrial catalogada. Bàsicament, impugnem l’acord perquè es els membres del Consell han de disposar 48 hores abans de la informació dels temes a tractar. En aquest cas, però, l’informe tècnic i l’informe jurídic els hi van donar pocs minuts abans de la votació, sense temps d’estudiar-los. En cas d’haver pogut analitzar els informes, els membres del Consell haurien pogut veure que eren documents fets "a mida" per satisfer els interessos del Govern municipal.

Impugnació del vist-i-plau del Consell de Patrimoni al projecte d'emmagatzematge Impugnació del vist-i-plau del Consell de Patrimoni al projecte d’emmagatzematge

I avui matteix hem pesentat un altre escrit a l’Ajuntament on demanem que es torni a obrir el periode d’informació pública per tal que qui ho vulgui pugui presentar al·legacions al projecte de "trasllat". El govern l’havia aprovat sense documents importants que han estat afegits a posteriori sense que la ciutadania els hagi pogut conèixer ni hagi tingut l’ocasió de formular-hi al·legacions.

Sol·licitud ampliació termini d'informació pública del projecte d'emmagtzematge Sol·licitud ampliació termini d’informació pública del projecte d’emmagtzematge

Cinc Sènies i tern orbital: el rebost no es toca!

Cartell: El tren orbital i les Cinc Sènies. El rebost no es toca! Els amics d’Unió de Pagesos i de la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró (FAVM) m’han demanat que faci el cartell d’una xerrada molt interessant que es farà aquest dijous dia 28 de maig.

El tren orbital i les Cinc Sènies
El rebost no es toca!

Parlem-ne:
dijous, 28 de maig
a 2/4 de 8 del vespre
al Casal Aliança
[ carrer Bonaire – Mataró ]

amb Pep Riera, Agàpit Borràs i Quico Sabater.

T’ho recomano de valent. No et perdis aquesta xerrada.

Revivint el tren de l’exili

Tren de l'exili a l'estació de França de Barcelona. Avui dissabte 23 de maig he pujat al tren de l’exili. Un tren especial que ha fet el mateix recorregut que van traçar milers de persones l’any 1939, ara fa 70 anys.

Hem sortit al matí de l’estació de França de Barcelona i el tren ens ha deixat a l’andana de l’estació de Portbou. Des d’allà hem pujat caminant fins el Coll de Belitres, punt de pas de la frontera per als exilats que fugien de la repressió franquista i anaven a parar als camps de concentració com el d’Argelès, a la Catalunya Nord.A l'esquerra Cervera de la Marenda, al mig el coll de Belitres i a la dreta Portbou.

Dalt del coll hi ha hagut un emotiu acte amb el tendre testimoni de la Montserrat Julio, que va viure l’exili en primera persona quan era una nena, i els protocolaris discursos de les autoritats.

Viatgers del tren de l'exili a l'esttació de Portbou. Hi ha viatjat una nombrosa delegació mataronina, entre la qual hi havia els amics Pep Riera, Xevi Safont-tria (única autoritat de Mataró que hi ha participat) i Miquel Torner (ànima d’actes com aquest). Tot plegat organitzat pel Memorial Democràtic de la Generalitat de dalt.

He tingut ocasió d’estrènyer la mà al Conseller Joan Saura i al Secretari General Joan Boada. A tots dos els hi he pogut dir "els teus homes em van trencar aquest colze" mentre els hi tenia la mà agafada.

Vídeo de TV3 on es recull la pujada al tren de l’exili.

Un altre vídeo de TV3 on es recull el viatge.

Els equipaments són equipaments i els pisos són pisos

Audiència pública sobre habitatge dotacional a Mataró. Dilluns l’equip de govern de l’Ajuntament de Mataró ha convocat una "audiència pública" monogràfica sobre els "pisos dotacionals". Com acostuma a passar en aquesta mena d’actes, els que manen toquen el xiulet i omplen mitja sala de regidors i de militants del seu partit. I demembres d’entitats clientes de l’Ajuntament.

Veïns de Figuera Major demanen que en els terrenys qualificats com a equipament s’hi construeixin equipaments. El govern hi vol fer pisos i diu que els "pisos dotacionals" són un "equipament".

Jo he demanat la paraula per dir una cosa tan evident com que els pisos són pisos i els equipaments són equipaments. Els pisos són el lloc on viuen les persones. I els equipaments on les persones es relacionen i comparteixen serveis. Això dels "pisos dotacionals" com a equipament segur que deu ser legal, però èticament és una estafa.

A Mataró hi ha més de 40.000 habitatges, dels quals només 185 constitueixen el parc públic d’habitatge. He preguntat on és el 30% d’habitage protegit que hauria d’haver fet l’Ajuntament mentre va durar el festival de l’especulació immobiliària?

La Via Europa i el Camí de la Serra són els barris més planifacats de la història de Mataró. He preguntat a l’alcalde on són els equipaments d’aquesta zona?

He explicat que quan jo tenia cabells al cap a Mataró teniem 822 butaques de teatre per a 90.000 habitants. Tocava a 0,009 butaques de teatre per habitant. Ara, el 2009, continuem tenint 822 butaques de teatre, però per a 120.000 habitants. Toca a 0,006 butaques de teatre per habitant.

He demanat a l’alcalde que enlloc de fixar-se en la llei que permet construïr pisos enlloc d’equipaments es podrien haver fixat en una altra llei que permet qualificar qualsevol habitatge aïllat com a "dotacional". Així l’Ajuntament podria anar creant una xarxa d’habitatges dotacionals distrobuïda per tota la ciutat i no concentrada en uns pocs edificis.

L’alcalde m’ha respost que tot el que fan és legal, a la qual cosa he replicat que no ho dubto. Però penso que:

– Enlloc dedicar-se a recomptar quantes signatures vàlides han presentat els veïns per convocar una audiència pública haurien aprofitat millor el temps dialogant amb els veïns.

– Enlloc de fer els processos de "participació" als quals els obliga la llei, haurien de fer tots els processos necessaris per posar-se d’acord amb els veïns.

– El 30% d’habitatge protegit és el mínm al qual els obliga la llei. Enlloc de cenyir-se a aquest mínim, podrien fer tant habitatge protegit com volguéssin. El 30% no és un límit, és un mínim. Al País Basc, per exemple, el mínim obligatori és del 60 o el 70%. Però si volguéssin en podrien fer el 100% i seria tan legal com fer-ne el 30% mínim.

Lamento que el govern sempre recorri a la llei per posar límits a les demandes de la ciutadania. En canvi no tenen el mateix respecte a les normes i a la llei quan es tracta de fer de servents d’una multinacional de grans magatzems que paga els seus impostos a Madrid.

Això darrer sembla haver molestat a l’alcalde. Però no ha respost pas que el govern no ha actuat il·legalment sinó que de moment encara cap jutge ha emès una sentència.

“PP = assassins!”: no hi ha delicte

Joan Jubany i Xevi Safont-Tria pengen una pancarta al balcó de la seu del PP de Mataró (13 març 2004). Tinc a les mans un escrit on Ministeri Fiscal sol·licita el sobresseiment de la causa oberta arran la penjada d’una pancarta al balcó de la seu del PP a Mataró amb el lema "PP = assassins!" (foto). El fiscal ho afirma en "no resultar debidamente justificada la perpetración del delito que dio motivo a la formación de esta causa".

En definitiva, que no hi ha delicte en els fets denunciats pels Mossos d’Esquadra (el 14 de març del 2004) i per dos dirigents del PP de Mataró (el 19 de març del 2004). Denunciaven que en Xevi i jo el dia 13 de març del 2004, jornada de reflexió, haviem participat en una concentració espontània davant la seu del PP i que vam penjar una pancarta on es podia llegir "PP = assassins!". Nosaltres sempre hem reconegut que vam penjar la pancarta i n’hem explicat els motius, que cal situar en el context dels dies posteriors als atemptats de l’11-M a Madrid i al paper del govern espanyol i del seu portaveu Ángel Acebes, i en el marc de la guerra arran la invasió de l’Iraq. Una ocupació que havia provocat la mort (i no precisament per causes naturals) de més de 650.000 persones entre el 2003 i el 2006.

El fiscal, després d’estudiar el cas, considera que no hi ha delicte de "allanamiento de morada" perquè el local del PP no és una morada i perquè en cap moment vam entrar a la seu ni tansols ho vam intentar. Alhora considera que tampoc hi ha delicte electoral i que "el texto de la pancarta no resulta sino la expresión de una crítica exacerbada por las emociones y la conmoción que los trágicos sucesos del 11 de marzo de 2004 provocaron, como es notoriamente conocido, en toda la población".

En definitiva, el fiscal conclou que "teniendo en cuenta el contexto, circunstancias del caso y sin excusar en absolutao la reprobable conducta de los imputados, de posible valoración en otros ámbitos distintos del aquí elegido, no quedan acreditados todos los elementos típicos exigidos por el delito de injurias".

En resum: no hi ha delicte de violació de domicili, no hi ha delicte electoral, i no hi ha delicte d’injúries.

  • 1
  • 2