Embolicant i desembolicant la troca amb Can Fàbregas

El Punt d’avui ha publicat, a la contraportada, un article d’en Xevi Riu com a rèplica a un anterior article d’en Manuel Cuyàs. A mi em sembla que en Manuel embolicava la troca i que l’escrit d’en Xevi deixa les coses clares. M’ha encantat aquest article. Però pots jutjar-ho tu mateix/a:

Can Fàbregas, una altra opinió

L’autor rebat els arguments exposats per Manuel Cuyàs en un article publicat el dia 11

XAVIER RIU

Dimecres dia 11 de febrer el director adjunt d’El Punt va publicar un escrit titulat No traslladem Can Fàbregas, que té la virtut de confondre tots els termes del conflicte. Per això crec que s’imposa una consideració dels fets, i no vull deixar d’agrair-li que hagi acceptat de publicar-la.

En Cuyàs diu que «els polítics» s’han ficat en un embolic, fa una crida a la societat civil a parlar amb una sola veu contra el trasllat, suggereix que això del trasllat és cosa d’aquests malintencionats de la CUP i de la plataforma (que segons ell tenen tot de raons secretes per fer el que fan), i exhorta l’Ajuntament a governar. Confrontem això amb els fets?

Punt 1. Qui proposa i defensa el trasllat és només el govern. Cap grup de l’oposició, ni crec que gaire gent a Mataró. Ni els qui, com en Cuyàs, puguin estar per l’enderroc, ni els «conservacionistes», ni la CUP ni la plataforma. Només el govern municipal. Per això, qui s’ha ficat en un trencacolls és només el govern. L’oposició bàsicament ha evitat fer-se còmplice de les irregularitats del govern, com és natural. CiU s’ha oposat clarament a l’enderroc i el trasllat; el PP, d’aquella manera, però tots han dit que no hi fan sang perquè precisament no volen entorpir la vinguda d’El Corte Inglés. La CUP ha posat més l’accent en la prioritat de conservar i ha anat fins al fons. Per ningú, tret del govern, cal oposar conservació del patrimoni i progrés.

Punt 2. Sí que ha reaccionat, la societat civil: s’ha manifestat per conservar l’edifici al seu lloc. Sabem que existeix l’opinió favorable a enderrocar-lo, i potser fins i tot la té molta gent. Pot ser, no ho sabem. Potser els que volen salvar Can Fàbregas al seu lloc són pocs. Pot ser. Però és l’única manifestació explícita i organitzada que hi ha, i per tant, l’única de la «societat civil». Per això mereix més respecte que no li dóna en Cuyàs.

Punt 3. Aquest és el més sucós. Els reprodueixo l’últim paràgraf: «Alcalde Baron, regidor Bassas, membres del govern i de l’oposició: representeu els vots de la majoria de ciutadans. Teniu la legitimitat democràtica. Què us fa por? Governeu. Si la societat civil no reacciona, feu-ho vosaltres.»

De quina legitimitat estem parlant? L’oposició ja s’oposa al trasllat, com en Cuyàs i gairebé tothom. Per tant, es deu referir a la legitimitat del govern municipal, que té majoria, però segons ell no l’aplica a governar. És cert, això? Tornem als fets. Sabem que qui defensa el trasllat és el govern municipal, contra tothom. I com ho fa? Imposant la força de la majoria que té al ple. Per tant sí que està fent això que reclama en Cuyàs: governar, basant-se exclusivament en aquesta legitimitat democràtica que diu ell, la força dels vots en el ple, que li ve d’una majoria a les eleccions.

Ens podem preguntar si tenen alguna raó per imposar el trasllat. La resposta és que sí. Com que des del començament tenen decidit que volen la fàbrica fora d’allà, com tothom sap, van intentar l’enderroc (els estalvio ara tots els tripijocs que van organitzar). Va resultar, però, que l’enderroc és il·legal. Així de simple. Com que no hi havia manera de fer-lo legal, alguna cosa havien de fer, i només se’ls va acudir el trasllat, que no vol ningú. Probablement ni ells; però, si l’alternativa és l’enderroc, no tenen alternativa. Per això l’han d’imposar. Una altra qüestió és si el trasllat mateix és legal, sobre això hi ha presentats alguns recursos, a veure què en surt.

Així doncs, si ja estan fent això que en Cuyàs els reclama, i a més ho fan perquè no tenen altra opció si volen l’edifici fora d’allà, per què ho reclama? Potser és que no els reclama ben bé això i no ho he entès bé. O potser és que de cop s’ha tornat a fer «conservacionista» (però la resta de l’article no va pas per aquí). O… però no pot ser: no em puc ni imaginar que els estigui reclamant que saltin la llei i tirin pel dret amb l’enderroc.

No ho sé, però sigui com sigui, si el trasllat és una bajanada, com sembla que creiem molts (desaconsellat fins i tot per l’arquitecte que n’ha fet el projecte), sembla també que només hi ha una solució, ja que l’enderroc no és viable: deixar la fàbrica al seu lloc, rehabilitar-la i donar-li un ús, i en tot cas mirar de recompondre la situació amb el centre comercial oferint-los un altre espai. Llàstima que aquesta no sigui la que en Cuyàs vol sentir, però em temo que no n’hi ha cap altra.

Si vols, pots llegir també l’article d’en Cuyàs: 


No traslladem Can Fàbregas

El govern municipal mataroní mostra la seva debilitat davant els proteccionistes

MANUEL CUYÀS.

Crida a la societat civil de Mataró en referència a la fàbrica de can Fàbregas. Atès que els polítics s’han ficat en un embolic del qual no saben com sortir-se’n i cada dia s’hi enreden més, ¿no hi ha ningú que gosi dir-los que estan desprestigiant la ciutat? Que surtin els guardonats amb el premi Iluro, els artistes, advocats, notaris, arquitectes, botiguers, sindicalistes, els cantaires de la Missa de les Santes, els portadors de gegants, els pescadors de canya, els mestres, els ateus, els lliurepensadors, el pare Joan, mossèn Barat, els directius de la Caixa Laietana, els jubilats, els desocupats, i que, tots plegats, diguin amb una sola veu que o la fàbrica es queda on és, si tants mèrits arquitectònics i històrics té i si de tants diners disposa Mataró per mantenir-la, o s’enderroca i no se’n parla més.

El que no pot ser és que es desmunti la fàbrica peça a peça «en porcions d’entre 2,8 i 3,2 metres d’altura i uns 9 metres de llargada, amb un pes aproximat de 15 tones» i sigui remuntada uns metres més enllà. La primera vegada que el món va veure una cosa així va ser a Egipte, quan es va traslladar de lloc el temple d’Abu Simbel per protegir-lo de les aigües d’un pantà. El que passa és que per salvar el temple egipci es van mobilitzar la Unesco i els governs de mig món i per traslladar la fàbrica de Mataró només comptem amb els diners dels mataronins perquè la Unesco i el món sencer es riurien de les nostres pretensions si coneguessin l’immoble que volem bellugar. I si no riguessin, la Unesco podria dir al món en general i a Mataró en particular que hi ha prioritats més elevades que el trasllat de Can Fàbregas. Com que si entre aquestes prioritats jo situés la crisi, l’atur o la gana em dirien demagog, que és una paraula molt fàcil de dir, parlaré d’història, ja que representa que parlem d’història: és molt més urgent restaurar el temple de Santa Maria, origen del Mataró actual. I si es tracta de salvar fàbriques i només fàbriques, aquí tenim can Marfà, que és esplèndida i espera ser reformada des de fa molts anys.

Quan fa un temps vaig escriure un article en el mateix sentit, la plataforma que vol salvar Can Fàbregas em va recordar que jo, fa molts anys, havia estat un destacat membre de la campanya Salvem el Clavé, en referència al teatre de la Rambla que va acabar destruït. Doncs mireu: m’és oportú el retret. Volíem salvar el Clavé –no traslladar-lo, la nostra fantasia no anava tan enllà– perquè amb el Monumental, que no reunia tantes condicions, era l’únic teatre que hi havia a Mataró. I de passada, sí senyor, fèiem la guitza al Banc Central, que l’havia comprat i es dedicava de nits a destruir-lo, i ens posicionàvem contra l’Ajuntament. O sigui que hi havia una intencionalitat artisticocultural, una altra d’anticapitalista –signe dels temps– i una altra de política, dirigida contra l’Ajuntament no democràtic. Atenció: he dit no democràtic. Preteníem que el teatre es mantingués fins que un nou ajuntament validat per les urnes decidís què en feia.

Què ens volen fer creure, els defensors del trasllat o el manteniment de can Fàbregas? Que la naturalesa humana ha canviat i que ara actuen per estrictes motivacions culturals? Entre els membres de la plataforma, com a Salvem el Clavé, hi ha els que pensen en l’art i en la història, hi ha els que volen fer la guitza al govern municipal i hi ha els que no volen que a Mataró s’hi instal·li El Corte Inglés, nova icona del capitalisme consumista. Et conec, herbeta que et dius marduix. També s’hi han infiltrat els justiciers: com que tinc un greuge particular amb l’Ajuntament, ara que el pagui, ni que sigui a un preu que hagin de cobrir tots els mataronins.

Ara la CUP, la força política d’oposició municipal més bel·ligerant, s’agafa amb una galeria que s’ha trobat al subsòl de la fàbrica per dir que l’edifici no s’ha de traslladar. Han entrat en raó? No: no volen El Corte Inglés. Haurien de demanar la clausura de la línia del tren que va a Barcelona perquè comunica directament amb el centre comercial a través d’una sortida de la plaça de Catalunya. La CUP pretenia regenerar la política. Però si fan com fèiem fa trenta anys, segons ells mateixos m’acusen…

Alcalde Baron, regidor Bassas, membres del govern i de l’oposició: representeu els vots de la majoria de ciutadans. Teniu la legitimitat democràtica. Què us fa por? Governeu. Si la societat civil no reacciona, feu-ho vosaltres.


Deixa un comentari