Navega pel mes

febrer de 2009

Per molts anys, Helena. T’omplirem la maleta de contes

Presentació de Avui hem celebrat l’aniversari de la meva germana Helena tot fent la presentació a can Robafaves del llibre de la primera edició del premi que porta el seu nom. El karma del carnisser és una obra atrevida que recrea una versió post-moderna del mite de Narcís. Explica la història d’un presonatge que s’estima tant a ell mateix que es posa com a meta vital fer-se una auto-fel·lació. Ho aconsegueix?

En Xavier Cabús, l’autor, ha dit que si hagués sapigut l’orígen del Premi Helena Jubany probablement no hi hagués presentat una obra tan agosarada. El llibre inclou un CD amb la versió explicada per l’actor Lluís Soler. Amb aquest llibre encetem la col·lecció del Premi Helena Jubany. Per molts anys, Helena. T’estimem i, com ha explicat el pare, omplirem la teva maleta de contes amb la col·lecció que porta el teu nom.

Dissabte 27 celebrem els 20 anys de Maulets a Mataró

Dissabte 27 de febrer, 20 anys de Maulets a Mataró Aquest dissabte dia 27 de febrer, l’assemblea de Maulets de Mataró m’ha convidat a xerrar en un acte amb motiu del 20è aniversari de l’organització de joves. L’acte serà a Can Palauet (Plaça de l’ajuntament de Mataró), on es projectarà el vídeo dels 20 anys de Maulets i després hi haurà una petita xerrada amb dos ex-militants de Maulets de la comarca (l’Oriol Montserrat i jo mateix, que en vaig ser fundador) i un militant actual. L’Andreu Bautis (en Fot-li Foc ) ha fet un cartell molt xulo.

Pot ser un bon moment per recordar i compartir algunes de les batalletes que pots llegir en aquest bloc. Et convido a venir-hi.

L’últim sopar d’en Pellofa XXXI

Els darrers instants de vida d'en Pellofa XXXI. Amb els meus fills i la meva companya hem assistit a l’últim sopar d’en Pellofa XXXI, al Fossar Xic de Mataró. Enguany en Pellofa és un nen: un escolar. Tot menjant escudella se li ha colat un galet "per l’altre forat", s’ha ennuegat i… caput, s’ha mort. L’hem pogut retratar, encara viu, quan ja se l’enduien en una camilla. No ha arribat a la cantonada, el pobre. Demà anirem a l’enterament.

Nova edició digital de El Punt Aquest matí he anat a Barcelona a fer una entrevista de la qual he sortit content i animat. He comprat el diari El Punt per llegir alguna cosa al tren i he vist que avui ha estrenat una nova edició digital que inclou un "portal" per a cadascun dels municipis del Principat de Catalunya. Benvingut un nou mitjà digital, que de ben segur contribuïrà a enriquir la informació local de proximitat des de l’òptica catalana. Desitjo que ho faci, perquè realment, el panorama de la premsa a Mataró no és gaire engrescador. El periodisme crític pràcticament no existeix i el preiodisme d’investigació és cosa d’una altra galàxia.

Inturalable: una consellera regional atura la festa del Rei

El rei Pellofa s'ha hagut d'aTurar una hora al carrer per culpa d'un acte oficial a l'Ajuntament Avui és divendres de Carnestoltes. A Mataró el rei del Carnestoltes té nom propi: Pellofa. I té ritual propi: divendres després del Dijous Gras pren l’Ajuntament per regnar a la ciutat fins el Dimecres de Cendra.

A 2/4 de 9 del vespre estava anunciada la presa de possessió de la Casa Gran per part d’en Pellofa i el seu seguici. Els Botargues i la Momerota eren a punt d’encendre la pólvora per fer seu el carrer.

Hi hem anat amb els nostres fills amb ganes de festa carnavalesca. A l’escola als nens els hi han ensenyat que aquesta setmana mana el Rei del Carnestoltes. I a l’escola també han après que ningú mana més que un rei.

Però hem hagut d’estar una hora sencera de rellotge aTurats al carrer perquè una consellera del govern regional de la comunitat autònoma espanyola del Principat de Catalunya estava fent una visita a l’Ajuntament en un acte de nosequè dels advocats. I el domàs d’en Pellofa fora del balcó (no fos cas que les autoritats "de debò" s’ofenguéssin).

Nosaltres fins a 2/4 de 10 amb els nens al carrer. Esperant. Sense cap explicació oficial. Aturats, esperant que s’acabi l’acte oficial a l’Ajuntament. Els nens cantant "que comencin, que comencin…".

Els meus fills de 7 i 4 anys no han entès per què hi ha una senyora que mana més que el Rei. Una senyora que és capaç d’aTurar una hora l’aparició del Rei del Carnestoltes.

A l’Ajuntament no tenen calendaris? No sabien que avui és Carnestoltes?

Tot plegat, inTuralable!

Presentacions de “El karma del carnisser” i de les bases del II Premi Helena Jubany

Presentacions de Divendres 27 de febrer serà l’aniversari del naixement de la meva germana Helena. La nostra manera de celebrar-lo serà des de l’Associació Helena Jubany, a les 7 de la tarda, presentarem, a la llibreria Robafaves de Mataró, el llibre El karma del carnisser, guanyador del I Premi Helena Jubany i farem la convocatòria del II Premi.

A l’acte, hi assistiran l’autor, Xavier Cabús, i l’il·lustrador i el dissenyador del llibre. Durant els dies següents en farem presentacions en altres llocs:

Presentacions de El karma del carnisser, I Premi Helena Jubany

27 de febrer, divendres, a les 7 de la tarda, a la Llibreria Robafaves de Mataró.
A càrrec de Xavier Cabús (autor), Pere Virgili (il·lustrador), i Quim Díaz (dissenyador).

4 de març, dimecres, a les 8 del vespre, a la Biblioteca Frederic Alfonso i Orfila de Sentmenat.

5 de març, dijous, a les 8 del vespre, al Centre Cívic de sant Oleguer, de Sabadell.

2 d’abril, dijous, a 2/4 de 8 del vespre, a la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell.

3 d’abril, divendres, a les 12 del migdia, al Mercat del Ninot de Barcelona.

L’obra d’en Xavier Cabús és molt bona. És un carnisser que s’estima tant a ell mateix que decideix que l’objectiu de la seva vida serà mamar-se la pròpia cigala… Creus que ho aconsegueix?

Embolicant i desembolicant la troca amb Can Fàbregas

El Punt d’avui ha publicat, a la contraportada, un article d’en Xevi Riu com a rèplica a un anterior article d’en Manuel Cuyàs. A mi em sembla que en Manuel embolicava la troca i que l’escrit d’en Xevi deixa les coses clares. M’ha encantat aquest article. Però pots jutjar-ho tu mateix/a:

Can Fàbregas, una altra opinió

L’autor rebat els arguments exposats per Manuel Cuyàs en un article publicat el dia 11

XAVIER RIU

Dimecres dia 11 de febrer el director adjunt d’El Punt va publicar un escrit titulat No traslladem Can Fàbregas, que té la virtut de confondre tots els termes del conflicte. Per això crec que s’imposa una consideració dels fets, i no vull deixar d’agrair-li que hagi acceptat de publicar-la.

En Cuyàs diu que «els polítics» s’han ficat en un embolic, fa una crida a la societat civil a parlar amb una sola veu contra el trasllat, suggereix que això del trasllat és cosa d’aquests malintencionats de la CUP i de la plataforma (que segons ell tenen tot de raons secretes per fer el que fan), i exhorta l’Ajuntament a governar. Confrontem això amb els fets?

Punt 1. Qui proposa i defensa el trasllat és només el govern. Cap grup de l’oposició, ni crec que gaire gent a Mataró. Ni els qui, com en Cuyàs, puguin estar per l’enderroc, ni els «conservacionistes», ni la CUP ni la plataforma. Només el govern municipal. Per això, qui s’ha ficat en un trencacolls és només el govern. L’oposició bàsicament ha evitat fer-se còmplice de les irregularitats del govern, com és natural. CiU s’ha oposat clarament a l’enderroc i el trasllat; el PP, d’aquella manera, però tots han dit que no hi fan sang perquè precisament no volen entorpir la vinguda d’El Corte Inglés. La CUP ha posat més l’accent en la prioritat de conservar i ha anat fins al fons. Per ningú, tret del govern, cal oposar conservació del patrimoni i progrés.

Punt 2. Sí que ha reaccionat, la societat civil: s’ha manifestat per conservar l’edifici al seu lloc. Sabem que existeix l’opinió favorable a enderrocar-lo, i potser fins i tot la té molta gent. Pot ser, no ho sabem. Potser els que volen salvar Can Fàbregas al seu lloc són pocs. Pot ser. Però és l’única manifestació explícita i organitzada que hi ha, i per tant, l’única de la «societat civil». Per això mereix més respecte que no li dóna en Cuyàs.

Punt 3. Aquest és el més sucós. Els reprodueixo l’últim paràgraf: «Alcalde Baron, regidor Bassas, membres del govern i de l’oposició: representeu els vots de la majoria de ciutadans. Teniu la legitimitat democràtica. Què us fa por? Governeu. Si la societat civil no reacciona, feu-ho vosaltres.»

De quina legitimitat estem parlant? L’oposició ja s’oposa al trasllat, com en Cuyàs i gairebé tothom. Per tant, es deu referir a la legitimitat del govern municipal, que té majoria, però segons ell no l’aplica a governar. És cert, això? Tornem als fets. Sabem que qui defensa el trasllat és el govern municipal, contra tothom. I com ho fa? Imposant la força de la majoria que té al ple. Per tant sí que està fent això que reclama en Cuyàs: governar, basant-se exclusivament en aquesta legitimitat democràtica que diu ell, la força dels vots en el ple, que li ve d’una majoria a les eleccions.

Ens podem preguntar si tenen alguna raó per imposar el trasllat. La resposta és que sí. Com que des del començament tenen decidit que volen la fàbrica fora d’allà, com tothom sap, van intentar l’enderroc (els estalvio ara tots els tripijocs que van organitzar). Va resultar, però, que l’enderroc és il·legal. Així de simple. Com que no hi havia manera de fer-lo legal, alguna cosa havien de fer, i només se’ls va acudir el trasllat, que no vol ningú. Probablement ni ells; però, si l’alternativa és l’enderroc, no tenen alternativa. Per això l’han d’imposar. Una altra qüestió és si el trasllat mateix és legal, sobre això hi ha presentats alguns recursos, a veure què en surt.

Així doncs, si ja estan fent això que en Cuyàs els reclama, i a més ho fan perquè no tenen altra opció si volen l’edifici fora d’allà, per què ho reclama? Potser és que no els reclama ben bé això i no ho he entès bé. O potser és que de cop s’ha tornat a fer «conservacionista» (però la resta de l’article no va pas per aquí). O… però no pot ser: no em puc ni imaginar que els estigui reclamant que saltin la llei i tirin pel dret amb l’enderroc.

No ho sé, però sigui com sigui, si el trasllat és una bajanada, com sembla que creiem molts (desaconsellat fins i tot per l’arquitecte que n’ha fet el projecte), sembla també que només hi ha una solució, ja que l’enderroc no és viable: deixar la fàbrica al seu lloc, rehabilitar-la i donar-li un ús, i en tot cas mirar de recompondre la situació amb el centre comercial oferint-los un altre espai. Llàstima que aquesta no sigui la que en Cuyàs vol sentir, però em temo que no n’hi ha cap altra.

Si vols, pots llegir també l’article d’en Cuyàs: 

Continua llegint

L’autor del projecte considera “indesitjable” el trasllat de Can Fàbregas

L'autor del projecte considera Qualsevol que es prengui la molèstia de llegir la memòria del Projecte bàsic i executiu de desmuntatge, emmagatzematge i muntatge d’edifici, edicles i xemeneia Fàbregas i de Caralt Mataró, pot sorprendre’s amb algunes de les afirmacions del seu autor, l’arquitecte Josep Maria Puig Boltà, contractat per PUMSA per redactar el projecte que permeti treure Can Fàbregas del seu lloc.

Aquesta memòria és un dels documents que l’Ajuntament té en exposició pública, a disposició de tota la ciutadania.

En el moment de parlar del muntage, Puig Boltà afirma que "La desvinculació d’aquest conjunt d’elements del seu entorn és indesitjable però possible materialment i acceptat per la Generalitat de Catalunya."

I continua dient que "També resulta estrany, i també indesitjable si es produeix, un canvi d’orientació nord-sud est-oest respecte l’actual del conjunt [en referència a que el trasllat és a la vorera del davant i amb "efecte mirall"] i fins i tot trobo inacceptable i incomprensible que aquestes quatre peces puguin no anar juntes, vagin on vagin [en referència a que la xemeneia la volen posar a algunes cantonades de la resta del conjunt]. Hi ha un sentit comú que diu que cal que tot es quedi al lloc on està quan en canvi el desmuntatge i trasllat està decidit i quasi mig fet, i en canvi considero que s’estan descuidant aspectes abans ciats, així com debatre sobre el futur de l’edifici.

Estaria bé que es quedés a la mateixa illa, però atenció albrutal impacte i amb una desconeguda arquitectura del gegant que serà el futur edifici del Corte Inglés. Les propostes contingudes als apartats de retornar l’edifici al seu estat inicial i en la introducció d’una nova estructura serien diguem que imprescindibles en un supòsit de solament reutilització de l’edifici. El desmuntatge i trasllat per a un posterior muntatge és artificiós però s’emmarca en una decisió convençuda del tripartit que governa la ciutat que diu que cal portar-ho a terme. S’ha debatut més sobre l’objecte catalogat i no s’ha debatut tant sobre el resultat final de tota l’operació."

Tot això no ho dic pas jo. Ho ha escrit l’atuor del projecte oficial. M’agrada, però, que ens doni la raó als que sempre hem defensat la rehabilitació de Can Fàbregas al seu lloc.

L’empremta de la família Jubany a l’Antàrtida

Base Jubany a l'Antàrtida. Navegant per internet he conegut que al pol sud hi ha una base científica que porta el cognom de la meva família. A la Base Jubany s’hi ha construït la primera sala de cinema del continent Antàrtic. Les seves coordenades són 62º 14′ S – 58º 40′ W.

L’Estació Científica Teniente Jubany és una base permanent de l’Argentina a les illes Shetland del Sud. Fou fundada l’any 1982 sobre la base d’un refugi establert l’any 1953. La base va ser batejada amb el nom de l’aviador de l’exèrcit argentí José Jubany, mort en acte de servei en aquella zona el 14 de setembre del 1948.

Panoràmica de la Base Jubany, estació científica argentina a l'Antàrtida. Es tracta d’una base científica però hi treballa personal de l’exèrcit argentí.

Hi ha el mateix clima que a l’Antàrtida en general, potser una mica menys rigorós. Durant l’estiu la temperatura ronda entre els -2°C i 3°C, i durant l’hivern les temperatures mitjanes ronden els  -10°C i -20°C. L’any 2007 s’hi van mesurar -26°C.

El vent és moderat habitualment del NE amb medicions de fins a  125km/h, motiu pel qual la sensació tèrmica pot arribar fins els -50°C.

Més informació:

Article a la wikipedia 

Bloc de la base Jubany (sense manteniment).

Pàgina commemorativa del 50è aniversari de la base Jubany .

 

He posat els peus al Parlament

exposició Aquest divendres he posat per primer cop els peus al Parlament de la Generalitat de dalt (la de Barcelona, perquè la de baix és la de València). Fins ara hi havia passat sovint per davant tot anant al zoo, però mai hi havia entrat. Aquest divendres he trobat l’excusa perfecta: la Plataforma per la Llengua hi ha presentat dues exposicions de les quals hem fet el disseny gràfic a la cooperativa Clic Traç .

Són dues exposicions, sobre la llengua catalana. La que es titula El català és chévere! va adreçada a nous catalans d’origen llatinoamericà i vol engrescar-los a fer de català la seva llengua. Aquesta exposició està escrita en cinc llengües, entre les quals el quetxúa, i el guaraní.

Exposició L’exposció Obre’t en català va adreçada als catalanoparlants i intenta explicar-nos que la millor manera d’acollir les persones nouvinguds és oferir-los la nostra llengua com a eina de cohesió social. Qui s’hi adreça en una altra llengua (habitualment l’espanyol) els hi està dient "tu no ets dels meus", i això no és la millor manera d’acollir els nous catalans. 

La presentació ha estat un acte solemne, suposo que com tots els que es deuen fer en aquest edifici. No hi ha faltat el piscolabis.

En pots veure el vídeo al web del Parlament o llegir-ne la notícia al web de la Plataforma.

Pilar, gràcies per compartir somnis i la il·lusió en la lluita

Avui al tanatori de Mataró hem fet un acte laic de comiat a la Maria-Pilar Vila i Abellon. Ha mort el dia 2 a l’edat de 60 anys. Massa jove, encara.

Vaig conèixer la seva veu a finals dels anys 80 i principis dels 90. Era aquella senyora que, sovint, agafava el telèfon quan jo era jovenet i trucava a casa d’un company de Maulets. Era la mare d’en Lluís company de militància en l’organització de joves.

Uns anys després, ja a principis d’aquest segle XXI, jo ja m’havia jubilat de Maulets i estavem fent néixer el projecte de la CUP. La Pilar es va engrescar molt amb el projecte i hem estat companys de militància fins que el seu estat de salut li va impedir continuar venint a les assemblees. Per la resta de camarades ha estat un privilegi tenir com a companya aquella militant cinquantona.

Gràcies, Pilar, per haver compartit somnis i la il·lusió que mantenen viva la lluita que ens acosta a la utopia.

  • 1
  • 2