Mira, pare, quin ordinador més estrany!

Els meus fills de 7 i 4 anys al·lucinant amb una màquina d'escriure. Passejant pel carrer amb els meus fills ens hem trobat una màquina d’escriure. L’hem recollit i ens l’hem endut a casa. Així que l’hem tret del maletí, els menuts han exclamat "mira, pare, quin ordinador més estrany!". Han al·lucinat.

Jo he hagut de fer memòria per recordar com s’hi posava el full de paper. Ens n’hem sortit i els nens de 7 i 4 anys han flipat veient com les lletres quedaven impreses directament sobre el paper. Els hi ha costat entendre que calia apretar les tecles amb força perquè el braç metàl·lic amb la lletra impacti sobre el paper.

Jo he recordat com vaig fer un curs de mencanografia cap a l’any 1984 o 1985. Llavors ho feiem amb tecnologia punta: una màquina d’escriure elèctrica!

Aquesta no és l’única anècdota en què els meus fills m’han fet adonar que ells ja són d’una altra època. L’altre dia, la gran, que té 7 anys va trobar un grapat de monedes de diferents valors en pessetes. "Aquests diners són de broma", va dir. Li vaig explicar que quan ella va néixer encara hi havia aquelles monedes, tot i que al cap de vint dies van ser substituïdes per l’euro.


Deixa un comentari