Navega pel mes

novembre de 2008

El 2 de desembre lliurarem el 1r Premi Helena Jubany

Acter de lliurament del Premi Helena Jubany: dimarts, 2 de desembre del 2008. El proper dimarts 2 de desembre farà set anys (7) que van assassinar la meva germana Helena. És par això que l’Associació Cultural Helena Jubany i Lorente farà el lliurament del I Premi Helena Jubany de narrativa curta o recull de contes en un acte públic el dimarts dia 2 de desembre proper, a les 8 del vespre, a la sala d’actes de Can Palauet (plaça de l’Ajuntament) de Mataró. Aquest és l’únic guardó literari en què es premien narracions per a ser explicades de paraula.

En aquesta primera edició del premi s’hi han presentat 112 obres, arribades majoritàriament del Principat, però també del País Valencià i les Illes Balears, que hauran estat valorades per un jurat compost per Llorenç Soldevila, professor de la Universitat de Vic, Núria Ribas, directora de la biblioteca de Sentmenat, Pep Duran, llibreter de Robafaves i tragines de llibres, Roser Ros, directora de Tantàgora, i Elvira Carrió, professora de teatre de l’IES Pla d’en Boet de Mataró.

L’obra guanyadora rebrà 3.000 euros i serà publicada per l‘editorial Trantàgora.

El dia 2 de desembre farà 7 anys que va ser assassinada l’Helena Jubany, una jove enamorada de la lectura des de l’adolescència, que visqué a l’entorn del llibre com a periodista, llibretera, contertuliana, autora de recensions, correctora, contacontes i bibliotecària. També encetà il·lusionada el camí de la producció pròpia amb relats curts, que foren editats pòstumament per la seva família en el recull Els cristalls de les terres del nord i altres contes.

Però quan només tenia 27 anys i, com que treballava a la biblioteca Frederic Alfonso i Orfila de Sentmenat, feia encara no un any que s’havia traslladat a viure a Sabadell on participava en les activitats de la Secció Natura de la UES, va ser assassinada. Els seus assassins avui encara són al carrer.

Més informació a http://helena.jubany.cat/
i a http://helena.jubany.cat/associacio/

El regidor que retalla decrets per amagar la realitat

El regidor d'Urbanisme retalla decrets de l'alcalde per amagar causes obertes als tribunalsL’Ajuntament de Mataró està fent estranyes maniobres en l’afer "Can Fàbregas", en el qual es troba empantanegat com un elefant en una botiga de porcellana. Una de les darreres maniobres ha consistit a suspendre el projecte de reparcel·lació del Pla de millora urbana “PMU-001d àmbit Rda. Barceló – Fàbregas de Caralt”. A mi em sembla que ho han fet perquè arran d’aquest procés de reparcel·lació l’Ajuntament tenia oberts als tribunals 19 contenciosos-administratius, o sigui, 19 judicis. Un el va posar la CUP, però els altres 18 són de propietaris del sector que bàsicament deuen considerar que l’Ajuntament juga en contra seva i a favor només de El Corte Inglés.

M’ha cridat l’atenció, però, el joc de tisores del regidor d’Urbanisme, el sr. Ramon Bassas (PSC-PSOE).

El decret de l’Alcalde 8145/2008 de 9 d’octubre té 8 punts de resolucions. El punt setè resol "Donar trasllat de la present resolució, als efectes del que disposa l’art. 76 de la Llei de la Jurisdicció Contenciós Administrativa, als següents Jutjats de lo Contenciós-Administratiu de Barcelona on s’estan tramitant recursos contra el Decret de 4 d’abril de 2008 (aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació del Pla de millora urbana  “PMU-001d àmbit Rda. Barceló – Fàbregas de Caralt”)" i llavors apareixen 19 causes obertes en 13 tribunals diferents.

En canvi, la versió del decret publicat pel nostre regidor d’Urbanisme, que ha tingut (i em sembla que encara té) interessos familiars en l’afer,només dóna a conèixer 4 punts de resolucions. Casualment, s’oblida de publicar el que fa referència a les causes obertes als tribunals.

La CUP li va preguntar sobre aquest oblit en el darrer Ple de l’Ajuntament. Ens va contestar que només havia publicat la "part substancial". També li vam preguntar si aquests oblits són habituals en el nostre Ajuntament. La resposta va ser "no puc saber si és habitual". Quins collons!

Ho pots veure en aquest vídeo. Fixa’t que quan en Xevi Safont-Tria li pregunta si la retallada és per amagar els 19 contenciosos-administratius als tribunals, l’alcalde incita en Ramon Bassas a replicar, però aquest es queda sense saber què dir i torna a llegir la respostainicial. Quina barra!

[youtube:http://www.youtube.com/watch?v=afNEFaOKKXE] 

Si t’interessa el tema, aquí pots llegir les dues versions del decret:

Continua llegint

L’alcalde em deixa parlar i després em “treu la veu”

[youtube:http://www.youtube.com/watch?v=UeCrJuZpM2o]

En el darer ple de l’Ajuntament de Mataró he demanat la paraula per intervenir en el darrer punt de l’ordre del dia: "pregunta en relació amb l’agressió que va rebre un militant de la CUP a la plaça de l’Ajuntament" (o sigui, jo mateix quan els Mossos d’Esquadra em van trencar el colze, fet que he denunciat als jutjats ).

L’alcalde m’ha concedit el dret a intervenir al ple, però tot just he començat a enfocar el tema, el mateix alcalde s’ha posat nerviós i m’ha interromput.

Fa uns quants anys que, quan puc, assisteixo als plens com a oient. He vist desenes d’intervencions de ciutadans. Però mai havia vist l’alcalde interrompent un ciutadà a qui li havia donat la paraula. No acabo d’entendre perquè aquest cop ha perdut els papers.

Pots mirar el vídeo i dir-me: trobes que em meu to no era correcte?

Ara resulta que la càmera no enregistrava

Càmera de seguretat de l'edifici de l'Ajuntament de Mataró El regidor de Via Pública de l’Ajuntament de Mataró, Oriol Batista, m’ha fet saber que l’agressió dels Mossos d’Esquadra que vaig patir no ha quedat enregistrada per les càmeres de seguretat que controlen tot el perímetre de la Casa Gran. M’ha dit l’agressió va poder ser vista en directe pels monitors però no va quedar enregistrada degut a "una avaria" en el sistema de càmeres de seguretat.

El gup municipal de la CUP farà una pregunta al ple per demanar explicacions, donat que aquestes imatges havien de servir com a prova judicial arran la denúncia que vaig posar al Jutjat de Guàrdia número 1 de Mataró.

Ens ho hauran d’explicar molt bé. Tres de les quatre càmeres podrien haver enregistrat l’agressió. Una d’elles és a escassos metres dels màstils on em van trencar el colze.

Si auestes càmeres no funcionen en una situació com aquesta… per a què serveixen?

Ara resulta que la càmera no enregistrava

Càmera de seguretat de l'edifici de l'Ajuntament de Mataró El regidor de Via Pública de l’Ajuntament de Mataró, Oriol Batista, m’ha fet saber que l’agressió dels Mossos d’Esquadra que vaig patir no ha quedat enregistrada per les càmeres de seguretat que controlen tot el perímetre de la Casa Gran. M’ha dit l’agressió va poder ser vista en directe pels monitors però no va quedar enregistrada degut a "una avaria" en el sistema de càmeres de seguretat.

El gup municipal de la CUP farà una pregunta al ple per demanar explicacions, donat que aquestes imatges havien de servir com a prova judicial arran la denúncia que vaig posar al Jutjat de Guàrdia número 1 de Mataró.

Ens ho hauran d’explicar molt bé. Tres de les quatre càmeres podrien haver enregistrat l’agressió. Una d’elles és a escassos metres dels màstils on em van trencar el colze.

Si auestes càmeres no funcionen en una situació com aquesta… per a què serveixen?