Navega pel mes

octubre de 2008

He denunciat els Mossos d’Esquadra

Denúncia d'en Joan Jubany contra els mossos d'esquadra queli han trencat el colze Aquest dimecres al matí he anat al Jutjat de guàrdia de Mataró a denunciar els mossos d’esquadra que dimarts a la nit em van trencar el colze intencionadament. La denúncia diu així:

"Dimarts 28 d’octubre de 2008, a 1/4 de 10 del vespre, mentre davant l’Ajuntament se celebrava una concentració pacífica, jo vaig anar a veure els nombrosos cotxes oficials aparcats darrere l’Ajuntament i els vaig fer una foto.

Un mosso d’esquadra em va voler prendre la càmera de fer fotos i, sense permetre’m dialogar amb ell, em va agredir i em va immobilitzar retorçant-me el braç a l’esquena.

Un cop immobilitzat s’hi van afegir tres agents més i em van trencar el colze.

Se’m van endur en un racó apartat de la vista dels vianants i, en aparèixer un caporal de la Policia Local van deixar d’agredir-me i vam poder dialogar. Els vaig donar el carnet d’identitat i els vaig mostrar totes les fotografies del carret i no en van trobar cap que atemptés contra la seva seguretat.

Llavors vaig demanar que s’identifiquessin elsquatre agents que m’havien agredit perquè els volia denunciar però només es va identificar com a responsable un caporal que deia ser el número XXXX i em va amenaçarque si jo posava una denúncia ells em denunciarien a mi per "desobediència a l’autoritat".

Tot seguit, a causa del dolor intens que em feia el braç, vaig anar a l’Hospital de Mataró i em van diagnosticar "imatge de fractura de coronoides de grau 1".

Faig constar que l’edifici de l’Ajuntament està dotat de càmeres de seguretat que enregistren tot el perímetre i que l’agressió que he sofert deu haver quedat enregistrada."

Tot seguit he entrat una instància al registre de l’Ajuntament per demanar que es conservin les imatges enregistrades per les càmeres de seguretat a l’hora de l’agressió per si el jutge les requereix com a porova.

Alguns mitjans se n’han fet ressò:

• El Punt (29-10-2008): El desallotjament de dues fàbriques de Mataró ocupades acaba amb 4 detinguts

• El Punt (29-10-2008): Un membre històric de la CUP de Mataró denuncia que els Mossos d’Esquadra li han trencat el colze

• El Tot Mataró: Els antidisturbis del Mossos trenquen el colze a Joan Jubany

• Capgros: Joan Jubany denuncia una agressió per part dels Mossos d’Esquadra

La llevor que salta el mar

Monument al rei Jaume I a Ciutat de Mallorca. Acabo d’arribar de Mallorca. Hi he passat el cap de setmana convidat per en Joan Pau i en torno amb les piles carregades després d’haver conegut dues noves (per a mi) fornades de Maulets a l’illa. La d’en Pep, en David, en Guiem i l’Andreu, (ja jubilats) i la de nanos joves que els hi han pres el relleu. Jo havia conegut la primera fornada de finals dels anys vuitanta i la segona fornada de finals dels anys noranta, però no encara aquesta tercera fornada amb relleu garantit.

En dos dies molt intensos he estat xerrant amb gent de Ciutat però també d’Inca i rodalies, de Pollença, d’Artà, d’Alaior, de Campos… També he retrobat bons vells amics com en Jordi i na Maria, en Joan o en Macià.

Els hi hem deixat una llavor continental perquè, si volen, la puguin plantar, regar i fer créixer a l’illa. Si volen.

La pena de mort no és cap animalada

Ja sé que no es pot generalitzar. Però he de confessar que, en general, penso que els ianquis estan sonats. Bé, concretament penso que l’American way of life (sistema americà de vida) és una bogeria. I, encara més exactament, el sistema americà de mort (la pena de mort) és una autèntica animalada. Una bogeria que no han dubtat a portar fins a l’absurd de l’execució d’elefants.

Els casos més sonats són el de l’elefanta Topsy , executada a la cadira elèctrica l’any 1903 i el de l’elefanta Mary , penjada a la forca l’any 1916.

Topsy, l’elefanta que va morir a la cadira elèctrica

topsy, l'elefanta que va morir a la cadira elèctircaA la Topsy la van electrocutar al Luna Park de Coney Island el 4 de gener del 1903. Eren els temps de l’inici de l’electricitat. La Topsy tenia 28 anys i havia estat una de les principals atraccions del parc, una magnífica elefanta de tres tones. Però els seus estirabots volents la van dura a matar tres homes en menys de tres anys. El darrer va ser el seu cuidador, un alcholic que li donava cigarretes enceses per menjar.

Els propietaris del Luna Park van decidir desfer-se de la Topsy. Van intentar-ho amb pastanagues amb cianur, però no va funcionar. Llavors van voler guanyar-hi diners i van anunciar que la Topsy seria penjada públicament pels seus crims. L’anunci va despertar les protestes dels defensors dels animals, que van considerar que penjar un elefant era inhumà, així que van buscar una altra "solució".

Va ser llavors quan el prestigiós Thomas Alva Edison en persona va proposar que s’utilitzés un sistema que ell i un dels seus col·laboradors estaven desenvolupant des de feia alguns anys. Concretament des del 1890, any de la primera execució amb cadira elèctrica a l’estat de Nova York. A les associacions de defensa dels animals els va semblar que fregir l’elefant potser seria una manera més  “humana” de matar-lo.

Casualment,  la companyia de l’Edison, promotora del corrent continu, es disputava llavors el control del sistema elèctric nordamericà amb la companyia Westinghouse. Ni Edison ni Westinghouse van voler que s’elegissin els seus sistemes elèctrics per a la cadira elèctrica, perquè temien que els consumidors no voldrien tenir a casa seva el mateix tipus de corrent elèctric que servia per a matar persones. El corrent altern es va adoptar, l’any 1889 com a sisttema per a la cadira elèctrica. Per tal de desacreditar el seu adversari, l’Edison deia que el corrent continu era un perill per a les llars, i aquell experiment l’ajudaria a demostrar-ho. (No endebades ja s’havia passat deu anys electrocutant gossos i gats al seu laboratori per dmostrar els perills del corrrent altern).

Electrocutant un elefant, pel·lícula de Thomas Edison.Finalment, l’Edison va enviar els seus tècnics , que van col·locar la Topsy sobre una plataforma metàl·Lica i van disposar al seu voltant tota mena d’electrodes al cap  als peus. Més de 1.500 persones es van congregar a Coney Island per tal de presenciar l’execució. La pobre  Topsy va caure desplomada en questió de pocs segons. l’Edison va enregistrar les imatges amb una càmera de la seva pròpia invenció i després es va dedicar a exhibir-les per tots els Estats Units, amb un gran èxit d’audiència: "Electrocuting an elephant", tota una demostració dels inconvenients del corrent altern.

Amb el temps, tant l’Edison com la Westinghouse van prsperar i al final hi va haver un lloc per al corrent altern (AC) i un altre per al corrent continu (DC).

Després de la mort de la Topsy, el Luna Park fou destruït per un terrible incendi. L’any 2003 es va erigir un monument d’homenatge a l’elefanta Topsy al Museu de Coney Island.

Mary, l’elefanta que va morir penjada a la forca

L'elefanta Mary, penjada a la forca l'any 1916.L’elefanta Mary, anunciada durant anys pels seus propietaris com "la major criatura viva sobre la terra" va ser penjada la tarda del 13 de setembre de 1916 davant la presència de més de 2.500 persones, entre elles moltes criatures. En una de les poques fotografies qeu se’n conserven podem veure l’elefanta suspesa a cinc metres d’alçada, penjada pel coll.

La tarda que van executar la Mary, una multitud es va abraonar als voltants de l’estació d’Erwin (Tennessee), ansiosa de veure com penjaven l’elefanta assassina. Les cròniques descriuen l’animal envoltat de cadenes i elevat per una grua dels ferrocarrils. Per si fos poc, en un primer intent les cadenes es van trencar i l’elefanta va caure desplomada des d’uns quants metres d’alçada. Alguns testimonis van descriure el so dels ossos i dels tendons de la Mary en trencar-se. Un cop a l’aire, l’elefant ava morir al cap de pocs minuts.

Fins el dia de la seva execució, l’elefanta Mary havia estat una de les principals atraccions del circ dels Gernans Sparks. Es deia que aquesta elefanta era capaç de tocar música i de batejar amb un bat de beisbol. La nit del 12 de setembre, mentre oferien l’habitual espectacle en una població propera, la Mary es va distreure i va anar a menjar-se unes restes de xindria que algú havia llençat a terra. En Walter “Red” Eldridge, que feia pocs dies que treballava com a domador de la conanyia, va tractar de corregir la conducta de la Mary picant-la amb un pal a les orelles. Va ser la seva darrera actuació com a domador. L’elefanta es va sentir amenaçada i el va fer volar uns quants metres per l’aire. Un cop a terra, la Mary se li va acostar, i li va aixafar el cap com si es tractés d’una xindria.

Mary, la primera elefanta penjada a la forca. Llavors els espectadors del circ van córrer aterrits. Molts demanaven a crits que matéssin aquella bèstia. El agents locals van descarregar les seves armes contra l’elefanta, però la pell del vell paquiderm era massa dura. Aquella mateixa nit, i un cophavien aconseguit tranquil·litzar l’animal, el sheriff de la ciutat va arrestar l’elefanta i els amos del circ van prendre una de les decisions més difícils de les seves vides: o sacrificaven la Mary o bé ningú tornaria a contractar el seu especttacle en aquell estat.

La questió va ser llavors com acabar amb un elefant de vuit tones de pes. Es van estudiar diverses possibilitats. L’any 1903 l’Edison havia executat una elefanta a Coney Island, però per aquell verals no hi havia suficient elecricitat epr a una execució d’aquella mena. Es va pensar en lligar l’elefanta a dos vagons de tren per esquarterar-la, o en aixafar el seu cos entre dues locomotores. Aquestes dues alternatives es van descartar en considerar-les cruels. Després de la mitjanit els germans Sparks van prendre la decisió i la vella Mary, que havia treballat durant més de 20 anys amb ells, es va convertir en la primera elefanta de la història en morir penjada a la forca.

Torre Barceló: qüestió de balcons?

El projecte de la Torre Barceló ha estat suspès per la Generalitat Els companys del setmanari Directa m’han demanat que els hi faci cinc cèntims del cas del projecte de la Torre Barceló. La cosa ha quedat més o menys així:

La Generalitat de Catalunya ha suspès el projecte de gratacels de 25 plantes a primera línia de mar que el govern de l’Ajuntament de Mataró (PSC-ICV-ERC) havia donat per aprovat definitivament. Aquest estiu la Comissió d’Urbanisme de Barcelona de la Generalitat de Catalunya ha suspès un dels projectes més emblemàtics de la transformació urbanística del sector Ronda Barceló – illa Fàbregas i de Caralt.

El projecte no s’aprova perquè hi manquen places per arribar a la reserva mínima d’aparcament. La suspensió també ha estat motivada perquè es pretén que els cossos sortints (unes terrasses de tres metres tancades amb una dita doble pell), no computin a efectes d’edificabilitat, però que en realitat suposen afegir uns 9.000 m2 edificats als 18.799 m2 de sostre total admès pel planejament vigent, la qual cosa suposa un increment de gairebé un 50 per cent.

La normativa vigent a Mataró regula els anomenats cossos sortints, que poden ser oberts, semitancats o tancats. Per entendre’ns: balcons, balcons amb parets laterals o galeries tancades per tots els costats. Quan els cossos sortints són tancats, com ara les galeries de la Torre Barceló, computen com a superfície edificada, mentre que quan són oberts no.

Continua llegint

Citroën Doscavalls “transformer”

[youtube:http://es.youtube.com/watch?v=XXOJ28b6WIo]

Ara tornen a fer l’anunci del Citroën que es transforma en robot i es posa a ballar. M’ha fet molta gràcia aquesta versió amb un doscavalls. És boníssim.

Bon viatge, Teresa

Aquest dissabte 11 d’octubre s’ha mort la Teresa Jubany i Itxart. La tieta Teresa, la germana gran de mon pare. Estava malalta fa dies. Dissabte la volia saludar, gairebé acomiadar-me’n. Però vaig fer tard. Quan vaig arribar a l’hospital feia una estona que havia deixat de respirar.

Aquesta ha estat una setmana molt dura per a la família. Per als seus fills, la Montse, en Jordi i la Gemma. Per a en Miquel, el seu marit. Per a la seva mare, la iaia Elena, que s’ha trobat enterrant una filla. Per a les  seves netes, l’Alba, la Berta, la Martina, l’Aila i l’Aina. Per als seus germans Joan, Josep, Rita i Montse. Per als seus nebots, amics, coneguts…

Ha estat dur i injust perquè encara no li tocava. Amb només 66 anys encara no li tocava.

Me’n queda molt bon record de tu, Teresa. Més que de tieta m’has fet de padrina, sense ser-ho. Sempre que t’he buscat t’he trobat a casa. Quan m’ha calgut alguna cosa sempre me l’has deixat o me l’has donat. Ho tenies tot ben enderçat i ben controlat. No se t’escapava cap detall. Ja fa anys que fas de pal de paller en els dinars de Nadal que fem a casa teva.

Sempre se’t trobava a casa. Si no és que estaves en un viatge exòtic a una terra molt llunyana, acompanyant en Miquel en els seus viatges de negocis. Ara has fet al teu darrer viatge. Bon viatge, Teresa. Bon viatge, tieta.

Recinte (?) firal

Recinte (?) firal a Mataró? Això és un rètol informatiu que hi ha davant del Parc Central, al capdamunt de La Riera de Mataró.

Cada cop que el llegeixo al·lucino.

Hi diu "Recinte Firal" però a Mataró no hi ha cap espai tancat (això és un recinte, segons el diccionari) on fer fires. Potser seria més ajustat a la realitat si indiqués "Espalanada Firal".

Just a sota indica on es troba el "Centre històric". Però a Mataró els darrers anys s’han enderrocat centenars d’edificis històrics al casc antic i a l’eixample. Aviat, el més històric que hi quedarà seran les plaques amb els noms dels carrers. Potser seria més ajustat a la realitat si indiqués "Històricament, el centre".

Hem enviat la policia a Can Fàbregas

Dimecres 1 d’octubre

Operari llançant runa per una finestra de Can Fàbregas i de Caralt Aquest matí, amb la Núria Manté de la Plataforma Salvem Can Fàbregas ens hem presentat a Can Fàbregas on hi ha operaris de Nietos de García Cano que fan "treballs de neteja" per encàrrec suposadament de PUMSA.

Llencen tots els trastos que hi ha dins de Can Fàbregas, però també estan llençant runa d’envans interiors (lavabos, divisions internes?).

Hem fet fotos i a les 10:34 hem telefonat la Policia Local perquè vingués a aixecar d’acta d’unes obres al carrer Biada de les quals no sabem si hi ha llicència.

S’ha presentat una patrulla. Els hi he donat les meves dades. M’han dit que, efectivament, si hi ha un contenidor d’obres amb runa hi ha d’haver llicència d’obres. Si no hi ha llicència d’obres no es poden fer obres. Llicència d’ocupació de via pública no cal, perquè el contenidor és dins la finca de Can Fàbregas.

La Núria i jo ens hem quedat fora. Els policies han entrat i s’han estat una estona parlant i gesticulant amb el capatàs dels paletes.

De cop i volta, a les 11:09h han pujat al cotxe, han posat les sirenes i han marxat cagant llets. Jo els hi anava a dir que suposava que marxaven per una emergència però que m’agradaria saber què havia de fer: si em telefonarien, si m’havia d’esperar? M’han mirat amb cara de "no ens vinguis a tocar els collons" i han marxat sense dir res.

Jo he tornat a la feina (tinc el costum de treballar cada dia) i he telefonat a la Policia Local. Per telèfon m’han dit que podia tornar al carrer Biada, perquè ara hi havia tornat la patrulla, aquest cop acompanyats per un caporal.

Policies Locals de Mataró inspeccionen un contenidor de runa a Can Fàbregas i de Caralt He tornat a Can Fàbregas i m’he adreçat al caporal (Agent 276). Li he demanat si aixecarien acta, si hi havia llicència d’obres i si em donarien una còpia de l’acta.

El caporal m’ha dit que "des de dalt" els hi han explicat que això eren uns treballs encarregats per l’Ajuntament i que tot plegat s’estava fent correctament i sota responsabilitat de l’Ajuntament. Li he preguntat si hi havia llicència d’obres. M’ha respost que ell no sabia quines llicències tenien i quines no, però els hi han dit que "l’Ajuntament actua correctament".

Li he demanat que aixequés acta on es certifiqués el que estavem veient amb els nostres ulls: un contenidor ple de runa, i que me’n donés còpia. M’ha respost que jo marxaria d’allà sense cap document. Que m’hauria de personar a Comissaria i allà demanar-ho pels conductes reglamentaris. Que ells prendran nota després decidiran si fan una acta, un informe o qualsevol altra mena de ducument. Que ho puc demanar per escrit i seran els Serveis Jurídics de l’Ajuntament els que decidiran si em dónen alguna documentació i quina.

Jo he insisit en demanar una acta de personació al lloc dels fets i de descripció de la presència del contenidor de runa, però s’hi han negat.

Quan jo he marxat els policies han dit als operaris que podien continuar treballant però els hi han demanat que tanquéssin la porta del carrer per poder actuar amb "intimitat", lluny de les mirades dels vianants.

Dijous, 2 d’octubre

Hi ha Ple de l’Ajuntament de Mataró. El regidor de la CUP, en Xevi Safont-Tria fa una sèrie de preguntes al govern, que respon el regidor d’Urbanisme sr. Ramon Bassas. Sintetitzant:

– Quin tipus de treballs s’estan fent a Can Fàbregas i de Caralt?

– Neteja de trastos vells.

– Quines llicències es necessiten?

– Cap.

Llavors el regidor de la CUP ensenya fotos de la runa al regidor d’Urbanisme i li pregunta si això és "treure trastos vells". El sr. Bassas, amb tot el morro, es limita a tornar a llegir la resposta que deia que s’està fent "neteja de trastos vells". I deixa anar que "si vostè creu que hi ha alguna irregularitat ja sap on ha d’anar". (Però després, quan el portem als tribunals rondina i ens diu que judicialitzem la política).

Divendres 3 d’octubre

Vaig personalment a la caserna de la Policia Local a demanar còpia de l’acta. La funcionària que m’atén em diu que la persona que porta aquests temes només hi és als matins, que el telefoni dilluns al matí. Em diu que si és una acta model "nosequè 17" tinc dret a rebre’n una còpia si hi surto referenciat (que és que sí, perquè vaig ser jo qui va sol·licitar el servei i els hi vaig donar les meves dades als policies).

Dissabte, 4 d’octubre

Nou pany a la porta de Can Fàbregas Em fixo que han posat un pany nou a la porta de Can Fàbregas (foto). A partir de dimecres s’hi treballa a porta tancada.

Dilluns, 6 d’octubre

Telefono al sr. que m’han dit que se’n cuida de les actes que aixeca la policia. El situo en el cas i li demano una còpia de l’acta. Em diu que s’ho ha de mirar i que ja em telefonarà.

Em telefona per dir-me que en aquest cas no em poden donar còpia de l’acta perquè hi surten persones que no sóc jo i no puc tenir accés a les seves dades personals. Em diu que ho he de demanar per escrit al registre de l’Ajuntament.

 


 

Què en diu la premsa:

• El Punt: La plataforma de Can Fàbregas denuncia que l’Ajuntament hi fa obres sense permís

•  El Tot Mataró: Salvem Can Fàbregas denuncia que s’estan fent actuacions a la fàbrica

• Capgros: La Plataforma Salvem Can Fàbregas sospita que es fan obres a la fàbrica

 

Citroën dos cavalls de Scalextric

[youtube:http://www.youtube.com/watch?v=vp8xPoOucz8]

Ara que el meu fill menut té quate anys i la gran ja en té sis, he provat de treure-li la pols a un antic Scalextric del meu cunyat. L’he muntat i hi hem fet algunes curses. Amb els meus fills no ha tingut un èxit excessiu, però a mi i a alguns amics meus ens ha reenganxat.

Va ser l’excusa per regalar-nos un cotxe dels nous. No tenen res a veure amb els cotxes de la meva època (anys 70 i 80). Ara tenen llums, escombretes dobles, imant… Tecnologia punta, vaja.

Però encara es pot trobar alguna relíquia, com un Citröen 2CV, el mític dos-cavalls. Té tots els detalls, inclòs el sostre descapotable. Està fabricat amb la tecnologia perla casa Pink-Car, fàbrica catalana que em sembla que ja no existeix. Els seus cotxes a escala 1:32 estan descatalogats, però encara se’n pot trobar algun. Jo en vaig trobar un de color crema a e-Bay, i fa patxoca corrent (al seu ritme, això sí) per la pista de Scalextric. El pots veure en acció, corrent per la meva habitació, en aquest enregistrament casolà.

El doscavalls és un cotxe que sempre m’ha agradat. Mon pare en va tenir un parell quan jo i l’Helena erem petits. El primer se’ns va quedar fregit a Fraga tot tornant d’un viatge a Galícia. Fa uns anys he tigut el privilegi de conèixer i treballar amb en Bartomeu Cruells, tot un complert personatge que ens va deixar massa aviat, percisament en una trobada de doscavalls. A en Bartomeu li hauria fet gràcia veure córrer aquest petit cotxe. I a l’Helena segur que també.

  • 1
  • 2