Navega pel mes

maig de 2008

Ens calen més Sebastià Salellas

Sebastià Salellas davant un retrat de Carles Marx. Foto: Silvia Barroso (El Punt)Avui s’ha mot en Sebastià Salellas. Perdem un puntal de la lluita jurídica en el procés d’alliberament del nostre poble. Una lluita i assistència molt necessària en el nostre cas.

En Sebastià el vaig conèixer personalment quan ens va portar la denúncia que vam presentar en Xevi Safont-Tria, en Francesc Ribera "Titot" i jo mateix  pel cas de la detenció il·legal i les agressions que vam patir per part dels Mossos d’Esquadra a Olot.

El meu petit homenatge serà continuar la lluita per l’alliberament social i nacional dels Països Catalans. 

He jublitat el pot de disolvent de la teulada

Antena wifi artesanal feta amb una llauna de disolvent. Estic connectat a la xarxa MataróSenseFils. Com el seu nom indica, és una xarxa sense fils (wifi en anglès) mitjançant la qual ens interconnectem diversos veïns i veïnes de Mataró.

En la societat capitalista ens tenen acostumats a comprar i pagar per tot, per exemple les telecomunicacions. Amb aquesta experiència, però, els propietaris de la xarxa som la gent que en formem part. Cadascú la fa créixer la xarxa amb un router i una antena al terrat de casa seva. Tothom que ho vulgui s’hi pot afegir. És el que s’anomena una xarxa lliure i oberta.

M’hi vaig afegir ara fa tres anys després d’anar a un taller on em van ensenyar a fabricar-me la meva pròpia antena amb un pot de llauna de disolvent i un parell de cables. L’antena de pot ha estat operativa durant aquests tres anys i ha funcionat a la perfecció, tot i haver-se rovellat.

Però amb les pluges d’aquests dies se li acumulava aigua al cul i a casa ens fallava la connexió. Per això avui m’he enfilat a la teulada per jubilar-la i substituïr-la per una antena "pufecional". És el mateix sistema però té la tapa coberta.

L’experiència més potent de xarxa sense fils que conec és guifi.net, que fins i tot dóna cobertura d’internet de banda ampla a municipis i masies aïllades de la zona de l’Osona on les companyies de telecomunicacions no hi ofereixen servei (perquè no hi guanyarien els diners que en treuen a les grans ciutats).

A Mataró l’Ajuntament va aprovar una moció pel desplegament d’una xarxa sense fils a la ciutat. Li vaig intentar explicar a la regidora del ram (l’Alícia Romero) les bondats de guifi.net. Des de la CUP vam proposar implementar aquest model de xarxa lliure i oberta. Fins i tot va intervenir al Ple en Jordi Clopés (un dels redactors dels Comuns Sense Fils) per intentar convèncer els regidors, però em sembla que els hi va entrar per una orella i li va sortir per l’altra.

Valoració del primer any de legislatura municipal

Avui fa un any de les eleccions municipals on la CUP va plantar un pagès com a regidor a l’Ajuntament. N’hem fet una valoració que pots llegir al xeb de la Candidatura d’Unitat Popular o bé el pots descarregar en format PDF per llegir-lo amb més calma:

Descarregar l'article en format PDF  Un any a l’oposició, una oposició crítica i constructiva 42.86 Kb

 

Se’n va l’home gris i arriba el “hooligan” (o en “Charly” farà de Terradas)

Esteve Terradas, l'home gris del PSC-PSOE a l'Ajuntament de Mataró.Hi ha canvis a l’Ajuntament de Mataró. La setmana passada vam saber que l’Esteve Terradas (PSC-PSOE) abandonava la seva poltrona de regidor després d’escalfar-la durant vint-i-tre (23) anys. Em sembla que no se li coneix cap altre ofici. Se’n va enxufat al que ara en diuen Subdelegació del Govern (espanyol) a Catalunya. El que quan jo era (més) jove s’anomenava Gobierno Civil i que encara més abans era el palau del Virrei espanyol a les terres conquerides.

A la ciutat ens espolsem de sobre un home gris, de l’apareill del partit. Un home que es vantava de controlar-ho tot (especialment els mitjans de comunicació) des de l’ombra, des del seu despatx a Presidència. Em consta que molts treballadors de la Casa Gran s’an sentit alleugerits. Les seves esbroncades eren vox populi i es veu que havia trencat aparells de telèfon en atacs de "caràcter".

Jo hi he coincidit en el Consell d’Administració de Mataró Audiovisual (del qual formo part com a representant de la CUP). En la darrera ocasió li va venir un atac de mala llet quan jo vaig proposar que els treballadors de Mataró Ràdio i Maresme Digital TV poguéssin organitzar-se un Comitè de Professionals (com el que té TV3) i que poguéssin elegir representants al Consell d’Administració. A mi em sembla lògic i trobaria positiu que la gent que "pensa" la ràdio i la tele públiques (el Consell d’Administració) i els que "fan" aquests mitjans (els treballadors) es coneguin i treballin de forma coordinada. Però l’alcalde i el govern ho van considerar inacceptable. L’Esteve es va posar com una moto i em va començar a cridar enmig de la reunió. Va perdre els papers, vaja.

Aquest és el record que me’n queda.

Carlos Fernández, regidor del PSC-PSOE a l'Ajuntament de Mataró. Es fa dir Se’n va un home gris i en el seu lloc arriba un "hooligan". [A la foto és la persona de l’esquerra, la que porta les banyes del casc emboicades amb lla bandera espanyola]. Avui he vist a trossos una notícia primícia de TV Mataró (des que han passat el 24 Hores a 1/4 de 8 del vespre els meus fills em fan boicot i canvienn de canal o bé he d’escoltar les notícies entre crits de la mainada). He entès que en Carlos ("Charli") Fernández (PSC-PSOE) assumirà les competències que ha deixat l’Esteve Terradas a Presidència de l’Ajuntament de Mataró. Hi ha més canvis al cartipàs però no ho he pogut acabar de sentir. El malnom de "Charli Vista Alegre" se’l posa ell mateix, però m’ha arribat que en determinats barris de la ciutat se’l coneix com a "Don Carlo" o "Carleone".

Amb aquest encara no hii he tingut gaire tracte. El vaig conèixer quan ens va citar al seu despatx per explicar-nos (a un parell de representants de la CUP) que a l’octubre de l’any passat s’aprovaria al Ple el Reglament d’ús dels equipaments cívics que depenen del servei de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Mataró. Això ens ho deia el setembre del 2007 i, com que erem un grup municipal nou ens feia la deferència de donar-nos quinze dies per presentar-hi esmenes abans de dur-ho a aprovació al Ple.

Nosaltres vam preguntar a les associacions usuàries d’aquests equipaments si havien participat als debats de l’el·laboració del document. La sorpresa va ser que tenien coneixement de la proposta de reglament (que portava molts mesos coent-se en l’anterior legislatura) per boca nostra (que no teniemm regidor en la legislatura anterior). A partir d’quí han passat moltes coses fins que el reglament s’ha aprovat el mes de març del 2008. Pots llegir el debat que hi va haver al ple. En "Charli"  va acabar reconeixent que "hi va haver problemes greus en un principi, però que actualment estan superats".

Suposo que continuarem parlant de com quedarà el govern reformat amb una llista del soci majoritari (PSC-PSOE) tan fluixa com l’actitud dels socis minoritaris (ICV i ERC). 

Can Fàbregas al Síndic de Greuges

Carta del Síndic de Greuges. 5 de maig del 2008. He rebut una carta del Síndic de Greuges on em fan saber que seguiran el tema de les irregularitats entre l’Ajuntament de Mataró i el Director General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Jo els hi havia explicat d’aquesta manera:

"La setmana passada em vaig adreçar al Síndic des del vostre web per exposar-vos alguens de les irregularitats que està cometent l’Ajuntament de Mataró amb l’objectiu de moure l’immoble catalogat de Can Fàbregas i de Caralt de Mataró (del qual sóc veí) per edificar just en el seu lloc un gran centre comercial de El Corte Inglés.

Us vaig informar que Can Fàbregas està catalogat amb el nivell de protecció A. La normativa vigent del Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic de Mataró no permet el desplaçament d’immobles catalogats amb aquest nivell de protecció.

Al cap d’un parell de dies em vau telefonar per informar-me que el Síndic només pot intervenir si s’han presentat al·legacions i han transcorregut tres mesos amb "silenci administraatiu" o bé s’ha rebut una resposta no satisfactoria.

Un dels punts claus de tota la trama és la següent qüestió: per "desplaçar" l’edifici cal descatalogar-lo o no? Això ho hauria de resoldre la Comissió Territorial de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, però l’equip de govern de l’Ajuntament s’ha saltat aquest òrgan tècnic (que és el competent per fer aquesta mena d’informes) i ha adreçat la pregunta a un càrrec polític, el Director General sr. Josep Maria Carreté.

12 desembre 2007: A partir d’aquí l’equip de govern de l’Ajuntament s’agafa a un document anomenat "informe" emès pel Director General on aquest "interpreta" que no cal cap informe de la Comissió Territorial.
(DOCUMENT 1: "Informe" del Director General de Patrimoni de la Generalitat ).

18 gener 2008: La Candidatura d’Unitat Popular, amb representació a l’Ajuntament de Mataró, presenta al·legacions instant la nul·litat de ple dret de l’informe del Director General.
(DOCUMENT 2: Al·legacions d’oposició a l’informe del Director General ).

26 febrer 2008: El mateix Director General que havia emès l’informe envia un escrit a la CUP on no respon les al·legacions.
(DOCUMENT ANNEX 3: Carta de resposta del Director General )

18 març 2008: La CUP presenta un altre escrit demanant que se li responguin formalment les al·legacions, ja que el Director General no ho ha fet.
(DOCUMENT ANNEX 4: Reiteració reclamant una resposta formal a les al·legacions ).

17 abril 2008: El mateix Director General, sr. Carreté, que havia emès l’informe i la resposta informal a les al·legacions envia una segon a resposta on desestima les al·legacions i dóna per tancat el tema.
(DOCUMENT ANNEX 5: Resposta del Director General a la reiteració ).

Com que les respostes a les al·legacions no són satisfactòries i penso que actuen contra la llei i la normativa municipal,

SOL·LICITO al Síndic de Greuges que intervingui en l’afer.

Us recordo que l’article 27.A del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró, diu així:

“…Art. 27. Normativa aplicable als diferents nivells de protecció.
A.
Els elements classificats amb aquest nivell venen determinats per la fitxa corresponent d’aquest Pla Especial.
No es permet l’enderrocament de l’edifici ni de les peces catalogades. Les intervencions que es produeixen a l’interior i exterior hauran de respectar els elements arquitectònics d’interès i per això l’Ajuntament recabarà la documentació necessària.
1.- Obres permeses als edificis amb aquest nivell de protecció:
Podran ser objecte d’obres de manteniment i de restauració per tal de restituir les condicions originals o adaptar-los a les noves condicions d’habitabilitat. La reposició de les condicions origionals podrà incloure la reparació o, fins i tot, la substitució d’elements estructurals, d’acabat o d’instal·lacions per assegurar l’adequat funcionament de l’edifici en relació a les necessitats i usos als quals estigui destinat.
Es permetran obres de consolidació, de modernització i de reconstrucció quan la conservació i el manteniment de l’ús de l’edifici així ho exigeixi.
S’admetran augments de volum sempre que respectin el valor arquitectònic de l’edificació existent, i per tant caldrà prèviament la redacció d’un Estudi Detall. En qualsevol cas, l’Ajuntament decidirà si l’augment del volum s’ha d’annexionar a l’edifici existent o no."

I per tant NO PERMET les obres de desplaçament, trasllat, desmuntatge o emmagatzematge.

A més, l’article 28 Pla Especial, disposa que

“1.Els immobles o elements catalogats individualment no podran ser enderrocats o desmuntats totalment o parcial,…”

L’equip de govern de l’Ajuntament de Mataró i el Director General de Patrimoni Cultural s’estan saltant a la torera la normativa i pretenen dur a terme una actuació de conseqüències irreversibles.

Aquests dies he llegit a la premsa que en el cas de Can Ricart de Barcelona es va produïr una situació similar:
1). Els veïns demanaven la rehabilitació del conjunt catalogat
2). Les autoritats van fer-ne cas omís i van tirar pel dret enderrocant alguns edificis.
3). Un cop destruïts ara s’ha decretat que dues de les naus enderrocades s’hauran de tornar a reinventar.

Per evitar que amb Can Fàbregas de Mataró es produeixin situacions similars, us demano la intervenció urgent del Síndic de Greuges.

Per qualsevol ampliació de la informació us podeu posar en contacte amb mi:

Joan Jubany i Lorente"

Premi literari Helena Jubany

Associació Helena Jubany i LorenteAvui la meva famíla hem presentat en societat un parell de coses:

1). D’una banda l’Associació cultural Helena Jubany. Avui mateix ha entrat en funcionament el web de l’associació (el primer que faig amb Joomla 1.5), que se suma al web de la meva germana .

2). També hem donat a conèixer la convocatòria del I Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes que tinguin característiques tals que les facin adequades per ser transmeses oralment.

Mon pare, de qui em sento molt orgullós, ho ha explicat de manera impecable:

"Familiars, amics i companys de l’Helena hem constituït l’Associació Cultural Helena Jubany i Lorente, oberta a totes aquelles persones que la van conèixer i estimar i a tothom qui estigui interessat en la lectura, la creació de textos literaris i la transmissió oral de la literatura.

L’objectiu de l’Associació se sintetitza en el logo amb què ens hem dotat: l’associació alça una torxa encesa en què la flama és la mateixa Helena, representada per la seva signatura.

L’Helena, 2 de desembre farà 7 anys, la van assassinar en un moment dolç i intens de la seva vida tant pel que feia a les seves relacions personals com a la seva professió. L’Helena estava satisfeta. Enamorada de la lectura des de l’adolescència i emmirallant-se amb la Montserrat Roig, que havia pres com a mestra en l’ofici d’escriure, havia viscut a l’entorn del llibre com a periodista i llibretera, assistia a tertúlies i era autora de recensions. En el moment de la seva mort treballava a la biblioteca de Sentmenat, estudiava documentació, havia encetat il·lusionada el camí de la creació literària i li encantava explicar contes de viva veu, per la qual cosa havia començat el que en deia la seva maleta de contes, un recull dels seus contes preferits, triats acuradament. 

L’Associació pretén, ara, mantenir viva l’Helena en el record de tots aquells qui la vam estimar i tenir al costat, i fer córrer i passar el relleu de la seva passió pels llibres, per la creació literària i per la transmissió oral de la literatura. Podem dir que volem omplir-li la maleta de contes que ens va deixar encetada.

L’activitat primera i principal que ens hem proposat ha estat la institució del “Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes” que aplegui en un mateix text els vessants escrit i oral de la literatura, dos vessants que, en l’Helena, s’acoblaven.

A més d’això l’Associació podrà participar en qualsevol activitat relacionada amb els llibres, la lectura, la creació literària i la transmissió oral de la literatura; i promoure’n o organitzar-ne.

Mataró, 16 de maig de 2008" 

Jo hi he posat el logotip de l’associació. La representació de la flama pot tenir un doble significat. Per a nosaltres (família i amistats) l’associació aguanta encesa la flama de l’helena representada amb la seva pròpia signatura. Per a qui s’impliqui en les activitats literàries de l’associació pot representar el relleu de la torxa encesa per l’Helena.

També m’he cuidat del disseny i edició de les bases del premi:

Bases del I Premi literari Helena Jubany

El “tracte exquisit” dels Mossos d’Esquadra

Furgonetes de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra tallen La Rambla de Barcelona. 29/09/2007 He rebut (rebotat) un correu electrònic d’un tal Pepe de Vilanova i la Geltrú que explica una experiència que em resulta familiar. Jo també vaig gaudir del tracte exquisit dels Mossos d’Esquadra ara fa deu anys. Les similituds són moltes: se’ls en va l’olla, t’agredeixen, et detenen per la patilla, no et saben dir per què t’han detingut, i t’acaben acusant d’atentado a la autoridad. Per la patilla.

Això és el que explica en Pepe de Vilanova, a qui no conec però sembla que també té vincles amb Mataró:

Sabeu que m’ha passat?

Hola em dic Pepe. Els Mossos d’Esquadra em van agredir sense cap motiu justificat, és important que llegiu aquest article.

ELS FETS:

Dissabte passat, dia 20-04-08 , matinada de diumenge a les 3h, estava circulant  amb la meva futgoneta per Vilanova i la Geltrú pel c/Sitges  cap al c/Unió, i quan em vaig parar al “Stop” va passar per davant una furgoneta dels antiavalots o antidisturbis,  agents del cos de policía dels Mossos d’Esquadra que com diu la paraula fan la funció de controlar els disturvis o aldarulls.

Doncs bé, la furgoneta dels policíes es va parar al mig del carrer Unió i durant una estona se’ns van quedar mirant, a mi i a un amic que m’acompanyava dintre del vehicle, fins que al final van baixar del vehicle 5 o 6 antiavalots. Em van demanar la documentació  i jo vaig accedir donant-se’la a l’agent i dient “com a bon ciutadà aqui té la meva documentació”. Al moment em van ordenar “pare la furgoneta”, la meva resposta va ser que “no la puc parar, la furgoneta està averiada”, deseguida hem van cridar  “que pare la furgoneta, saque las llaves”. Clar, la furgoneta estava averiada i quan treia la clau del contacte seguia engegada, llavors quan vaig treure les claus la reacció dels agents va ser tirar-se enrradera cosa d’un metre i es van possar nerviosos dient ”i este? … i este que?” els uns als altres.

Continua llegint

La “Terribles” i la visió de futur d’en Manuel

Mònica Terribas, nova directora de TV3Llegiexo que la Mònica Terribas serà la nova directora de TV3 . Aquesta nit m’he quedat a veure com s’acomiadava de La Nit al Dia i ho ha fet amb la voluntat de treballar "servint al país" i "sempre al servei del poble". No és habitual sentir això dit amb sinceritat per persones que assumeixen aquesta mena de càrrecs. Fora de la pantalla la vaig sentir fa un parell d’anys en una xerrada al Terra Dolça de Sant Cugat.

Fa pocs dies el nostre exalcalde, Manuel Mas, demanava el cap de la "Terrribles" en un intent de fer de gran inquisidor amb ànsies de control absolut i partidista dels mitjans de comunicació. Manué, nano, quina gran visió de futur que tens…

Botifler!

Manuel Mas, botifler. (Foto: Kiko Melero) El PSOE va premiar l’espanyolisme de l’exalcalde de Mataró, Manuel Mas, posant-li el cul en un escó de diputat ras a Madrid (2004). Va fer tan bé la seva feina de prémer el botó (per exemple, votant contra la unitat de la llengua catalana) que aquest any li han tornat a donar poltroneta a la "capital del Reino".

Aquí a Mataró ens hem quedat més tranquils, però encara de tant en tant ens vol alliçonar amb la seva ombra allargada "des de Madrid" (títol de la seva columneta d’opinió en un mitjà local).

El desembre del 2007 ja va deixar anar des del seu bloc la brillant idea de privatitzar TV3.La darrera perla l’he llegit avui en un article de El Periódico: Manuel Mas  demana el cap de la Mònica Terribas perquè no li va agradar com (li han dit que) va entrevistar el president autonòmic del Principat José Montilla. En Mas diu que no va veure l’entrevista però demana que fotin fora una periodista de TV3.

Ell mateix se n’adona que la seva incontinència verbal l’ha fet posar de peus a la galleda i avui mateix ha rectificat el post del seu bloc: "Veig que m’he tornat a ficar en un esbarzer del que en sortiré ben esgarrinxat pel meu mal cap", diu. I ja no s’hi troben tots els disbarats queexplica la notícia de El Periódico.

El problema que té aquest home no és d’incontinència verbal. Ja em sembla bé que escrigui el que pensa. Prefereixo la sinceritat abans que l’engany.

El seu problema és més simple: és un botifler. I no sap entendre que aquí no ens agraden es botiflers. De fet, enlloc del món mai han agradat els col·laboracionistes amb l’ocupant.

Personalment, del seu pas com a alcalde de Mataró me’n queda el record dels seus crits de "Visca España i visca la Guàrdia Civil" d’aquells mítics 12 d’octubre i el dia que em va agredir físicament amb les seves pròpies mans.

Fotos de l’Helena

Galeria de fotos a helena.jubany.catHe posat en marxa una galeria de fotos al web de la meva germana Helena (helena.jubany.cat). La pots veure en totes les etapes de la seva vida, des que mamava el pit de la mare (1974) fins que la van assassinar (2001).

La galeria funciona amb el component Exposé de Joomla.