El dit de l’alcalde engega el ventilador

L'alcalde Joan Antoni Barón aixeca el dit acusador. Foto: capgros.cat L’Alcalde de Mataró Joan Antoni Barón ha perdut els nervis i els papers en el Ple de l’Ajuntament d’aquest dijous passat. L’equip de govern (PSC-ICV-ERC) no ha sabut païr l’anomenat "Cas Bassas-Segura" : l’actuació il·legal del regidor d’Urbanisme, Ramon Bassas i Segura , nebot dels propietaris majoritaris de l’illa de Can Fàbregas i de Caralt, concretament de la finca on hi ha la nau catalogada. Immoble que el govern s’ha encaparrat a treure d’allà al preu que sigui. Costi el que costi. Fent sortir cames a l’edifici, si cal.

En el ple d’aquest dijous 7 de febrer, quan es parlava del "Cas Bassas" l’alcalde ha deixat anar que "Hi ha hagut i hi ha algunes altres relacions de parentiu amb aquest tema". Quan se li ha demanat que concreti ha dit que "No m’agrada assenyalar amb el dit. Podria fer-ho i no ho faré. Però el que he dit, dit queda. No tinc ganes de fer aquesta funció d’assenyalar amb el dit a menys que vostès em portin a una situació d’incomoditat". Dit d’una altra manera: "no acusaré a ningú perquè ja ho he fet".

La màxima autoritat de la ciutat llançava la pedra i amagava la mà. Si ha de fer alguna acusació, que la faci. I si no, que calli. Sense  cap acusació concreta, aquestes insinuacions són una cortina de fum per distreure l’atenció sobre l’escàndol polític més gran que es recorda a la ciutat, el "Cas Basas-Segura".

L’alcalde va dir que "Bassas ja ha explicat que ha comès un error, però aquest error no té trascendència". Aquest "error sense trascendència" és una il·legalitat comesa per en Ramon Bassas. I no ho dic jo. Ho diuen la llei i el Secretari General de l’Ajuntament.

L’article 76 de la Llei 7/1985 de 2 d’abril reguladora de les bases de règim local (LBRL) disposa:

"Sin prejuicio de las causas de incompatibilitad establecidas por la ley, los miembros de las Corporaciones locales deberán abstenerse de participar en la deliberación, votación, decisión y ejecución de todo asunto cuando concurra alguna de las causas a que se refiere la legislación de procedimiento administrtivo y contratos de las Administraciones Públicas. La actuación de los miembros en que concurran tales motivos implicará, cuando haya sido determinante, la invalidez de los actos en que hayan intervenido."

A petició del mateix implicat el 19 de gener el Secretari de l’Ajuntament emet un informe que "es refereix als fets manifestats a l’escrit presentat pel regidor Sr. Ramon Bassas" el dia abans i escriu que:

"En el present cas es posa en evidència que s’ha incomplert materialment l’obligació anterior d’abstenir-se de participar,, deliberar i votar en els expedients en que concorre una obligació d’abstenció, d’acord amb la legislació de procediment administratiu. L’article 28.2 de la Llei de Règim jurídic de les Administracions Públiquess i del Procediment Administratiu Comú estableix com a motiiu d’abstenció el fet de tenir parentesc de consanguinitat dintre del quart grau o d’afinitat dintre del segon amb qualsevol interessat, administradors d’entitats, assessors i altres supòsits que no són al cas, i com indica el Sr. Bassas, la relació de consanguinitat era de tercer grau."

El Secretari conclou que "El capteniment del regidor que ha participat en la votació d’aquests acords, per tant, suposa un incompliment material de l’article 76 de la LBRL [o sigui, una il·legalitat] que no té efectes en quant a la validesa dels acords adoptats" [o sigui, una il·legalitat sense pena prevista].

Sobre la taula tenim uns fets: en paraules del Secretari "un incompliment material" de la Llei; en paraules de l’Alcalde "una badada",  i en llenguatge popular "una cagada". Ara mateix això és el que hi ha sobre la taula.

El llenguatge popular és ric, i l’expressió "engegar el ventilador" es refereix a "escampar la merda" per esquitxar els altres. Quan algú es troba acorralat "engega el ventilador". I això és el que va fer dijous l’Alcalde de Mataró amb el seu dit acusador. Amb el seu dit va engegar el ventilador per intentar escampar el "cagarro" que tenen davant dels morros. Va engegar el ventilador per intentar treure la "badada" de damunt la taula.

I els periodistes locals han corregut a buscar "parents" entre els regidors de l’oposició. Els convergents ja s’han trobat donant explicacions sobre relacions sentimentals de fa 25 anys d’un regidor seu que tot just fa vuit mesos que és a l’Ajuntament. 

Però com que l’alcalde amenaçava en plural, un intrèpid periodista de Televisió de Mataró ha volgut trobar "vincles familiars" amb en Xevi Safont-Tria, el meu company regidor de la CUP. Divendres vaig anar a la tele per explicar que aquestes insinuacions són una cortina de fum per amagar la il·legalitat comesa pel regidor del PSC Ramon Bassas. I no ho dic jo, ho diu el Secretari de l’Ajuntament. També vaig explicar que des de la CUP fa mesos vam demanar al sr. Bassas la relació de propietaris de l’illa de Can Fàbregas i que es va negar a donar-nos la informació. En el ple de dijous passat hi hem insitit i li hem tornat a demanar. Aquest cop ens ha dit que ens farà arribar el llistat per escrit, però encara no ens ha arribat.

Aquesta part de les declaracions no la van emetre en l’informatiu 24 hores de Televisió de Mataró. El que sí que van emetre és la veu del periodista preguntant-me si és cert que "l’àvia del fill del regidor de la CUP" era propietària d’una finca a l’illa de Can Fàbregas. Li vaig respondre que quan ens arribi la relació de propietaris de l’illa podrem contestar aquesta pregunta. Tot i que m’hauria quedat més ample responent que no, que l’àvia del fill del regidor no hi té cap propietat.

Ara veig que un altre periodista local parla en el seu bloc d’en Xavier Safont-Tria, "el regidor de la CUP, la sogra o la tieta del qual sembla que també tenen alguna propietat a la zona". Doncs tampoc. En Xevi no té cap tieta ni cap àvia a la zona.

En Xevi no té ni ha tingut cap familiar (ni tietes ni àvies ni de cap altra mena) amb propietats a l’illa de Can Fàbregas.

En Xevi té un fill, això sí. Aquest fill, un nadó, té una tia-àvia per la banda materna que forma part  d’una de les famílies que vivien a l’illa afectada i a les quals PUMSA ha fet fora de casa seva sota l’amenaça d’expropiació. Estem parlant d’una gent a la qual s’ha fet fora de casa seva de forma forçosa. I estem parlant d’un nadó de 14 mesos. Em sembla que no cal dir-ne res més.

Algun malpensat podrà imaginar-se (amb raó?) que amb tota seguretat aquest nadó de 14 mesos ens té a tots enganyats i fa veure que encara no sap parlar ni caminar però en realitat té comptes bancaris a Suïssa. O potser, pensaran altres, quan sigui gran té intenció de presentar-se a les eleccions, sortir escollit regidor i votar en algun dels acords relatius a Can Fàbregas. Espero que per llavors aquest culebrot ja estigui resolt de forma satisfactòria. 

En un altre moment, però, sí que caldrà parlar de les famílies a les quals PUMSA ha fet fora de casa seva des de l’any 2005 amb el pretext de "preservar el conjunt catalogat" de Can Fàbregas i de Caralt. 

El perioidista amb qui vaig parlar divendres em deia que "us estan pagant amb la mateixa moneda". A mi em sembla més aviat un cas com el d’aquell individu que va atropellar un ciclista, el va matar i després va reclamar a la família del mort que li paguéssin les ratllades del seu Audi.

Jo ho veig així: el dit de l’Alcalde ha engegat el botó del ventilador i l’única merda que està volant pels aires és la "badada" del "Cas Bassas-Segura", del qual segur que en continuarem parlant. 

Veig que en Juliàn ha penjat la notícia de TV Mataró al Youtube, però encara no he trobat la peça on el periodista pregunta per en Xevi:

[youtube:http://www.youtube.com/watch?v=DyDpc6XQNT8]


Deixa un comentari