Setmaneta intensa

Dilluns 10 de desembre:

Plego de la feina a les 7 del vespre i enllesteixo el grafisme d’una reproducció facsímil de materials de l’any 1938 (el diari Llibertat, fotos de les sirenes que alertaven la població i la nota de l’actuació dels bombers) que fan referència al bombardeig de l’aviació feixista franco-alemanya sobre Mataró. Dimecres es fa un homenatge centrat en una de les vícimes, la Paquita Pla.

A quarts de vuit (arribo tard), al despatx de l’Ajuntament, reunió de Secretariat de la CUP de Mataró per repassar l’ordre del dia del Ple municipal del dijous. M’escapo per anar al súper perquè a casa tenim la nevera buida (la setmana passada també havia estat intensa). 

A les 9 assemblea de la CUP de Mataró, amb un munt de fronts oberts i molta feina feta i per fer.

Dimarts 11 de desembre:

A les 8 del vespre assemblea de la plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt per acabar d’enllestir els preparatius de la manifestació de dissabte.

A les nou tocades, trobada entre la CUP de Mataró i l’Associació de Veïns i Veïnes de Peramàs-Esmandies, on hem demanat als veïns el seu diagnòstic de la siutació del barri. 

Dimecres 12 de desembre:

Avui la meva filla gran fa sis anys. Ho celebrem al migdia amb un pastís d’aniversari. Al vespre no podrem estar junts perquè hi ha un parell d’actes: la xerrada sobre patrimoni industrial i a la mateixa hora l’homenatge a la Paquita Pla, supervivent del bombardeit feixista sobre Mataró l’any 1938. Com que encara no he trobat la manera de partir-me pel mig he d’escollir, i vaig a la taula rodona.

A quarts de vuit del vespre taula rodona entorn "La conservació del patrimoni industrial a Catalunya i Europa", organitzada per la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró (FAVM) amb el suport de la plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt. Ponents molt interessants i assistència regular (he comptat una seixantena de persones).

Dijous 13 de desembre:

Plego de la feina a les 7 i vaig directe al Ple de l’Ajutnament. Hi ha 75 punts a l’ordre del dia i es preveu llarg… Nou (9) hores, fins a les 4 de la matinada! I encara gràcies perquè s’han acabat retirant 12 preguntes i els que les havien formulat (majoritàriament CiU) s’han conformat a rebre les respostes per escrit.  He trobat indignant que una representació de veïns de Cirera hagin hagut d’aguantar fins a quarts de quatre de la matinada per poder intervenir davant el Ple. Havíen demanat la paraula arran d’una pregunta de la CUP sobre una antena de telefonia mòbil que els hi han col·locat de forma irregular sobre el terrat de casa seva. Jo he dormit menys de quatre hores, que demà al matí treballo tal com tinc el vici de fer cada divendres.

D’aquest Ple ja n’anirem parlant, perquè hi ha alguns temes que mereixen ser comentats.

Divendres 14 de desembre:

Avui hem anat a sopar amb els companys de feina (i socis de la cooperativa). he gaudit del plaer quasi-orgàsmic de menjar bé a Can Formiga , a Pineda de Mar. Realment, menjar bé pot arribar a col·locar més intensament que no pas l’alcohol (per posar un exemple). I entaular-se sense pressa hi ajuda molt. ens hem assegut a les 10 tocades i hen aixecat el cul de la cadira a tocar de les 3. Aquests dies vaig amb son endarrerida.

Dissabte 15 de desembre:

Al matí a omplir el cistell (i buidar una mica la cartera) a la plaça de Cuba.

Al migdia celebració al Casal l’Aliança del cinquantè aniversari (mig segle, sí senyor) d’en Jordi i en Pep.

He sortit escopetejat per aconseguir un megàfon, que finalment ens ha deixat l’Antonio Ruiz (que acaba de "ressucitar" després d’una malaltia), i per preparar mitja dotzena de plafons per a la manifestació.

 A les 6 de la tarda, un centenar llarg d’herois ens hem manifestat pels carrers deserts de Mataró a favor de la preservació de Can Fàbregas i de Caralt al seu lloc. I parlo d’heroïcitat perquè sortir de casa i manifestar-se sota la pluja i a 3 graus de temperatura té el seu mèrit.

Diumenge 16 de desembre:

Al matí festa múltiple d’aniversari  de la canalla. La Cinta (amb els eus amics d’escola), l’Alguer i la Laia han celebrat respectivament els seus 6è i 1r anys de vida.

A la tarda, segona celebració (aquest cop en família) de la nostra filla.

I em sembla que, a part de les 5 jornades laborals, és prou feina en una sola setmana… buf! 


Deixa un comentari