Navega pel mes

octubre de 2007

Pollastre amb escamarlans (Mar i muntanya)

Pollastre amb escamarlans (Mar i muntanya) Dissabte hem convidat a sopar uns cosins. També han vingut dels bessones de Colòmbia, una de les quals és fillola meva. M’agrada cuinar, i encara més quan és per a algú a qui m’estimo.

Com que m’han dit que els hi ha agradat el pollastre amb escamarlans (mar i muntanya, se’n diu), t’explico com ho he cuinat aquest plat per a sis persones.

INGREDIENTS:

  • Un pollastre trossejat.
  • Una dotzena d’escamarlans.
  • 18 o 20 gambes.
  • Oli.
  • Una ceba de Figueres.
  • Cinc o sis alls.
  • Un parell de tomàquets.
  •  Aigua.
  • Un rajolí de conyac.
  • Un pot petit de romesco preparat.

La base és el pollastre rostit tal com m’ha ensenyat a fer-lo la meva iaia Elena però hi afegeixo les gambes, els escamarlans i el romesco. Això del romesco ho vaig sentir a dir a l’Isma aquell de TV3. I va bé, tu.

En una cassola de fang hi poses un cul d’oli i encens el foc fortet. Primer s’enrosseixen els elscamarlans i les gambes, i el separes en un plat o bol a banda.

Amb el mateix oli que s’han rostit les bèsties marines, hi poses el pollastre trossejat. Poses el foc a tot drap i vas tombant els trossos de pollastre fins que quedin daurats per tots els costats. 

Un cop el pollastre enrossit, abaixes el foc i hi poses els alls sencers i sense pelar i la ceba de Figueres pelada i sencera. En aquest moment hi pots abocar un rajolinet de conyac. Ajudarà a donar-hi bon gust.

Et mulles els dits amb aigua (com si la volguéssis agafar d’un bol o d’un got) i vas esquitxant el pollastre. Així quedarà més tovet. Si tapes l’olla també ajuda a que no quedi massa sec.

Quan la ceba comença a estar cuita hi poses els dos o tres tomàquets. Nets però sense pelar. De tant en tant hi pots anar esquitxant aigua amb els dits. Fins aquí tindries un pollastre rostit per llepar-s’hi els dits.

Quan això ja fa pinta d’estar cuit i els tomàquets es comencen a desfer, hi  poses el pot de romesco ja preparat.Hi pots afegir una mica d’oli perquè faci més bon suc. Quan ho tinguis ben remenat i hagi fet una mica de xup-xup ja hi pots posar les gambes i els escamarlans i remenar-ho bé. Al cap d’una estona ja tens el plat enllestit.

Jesucrist va ser una dona

He descobert que mon pare, en Joan Jubany Itxart, ha obert el bloc Déu? No, gràcies, on defensa que la idea de déu, útil en temps de la selecció natural, s’ha convertit en un obstacle perquè deixem de ser homínids i esdevinguem plenament humans.

Demostrat científicament: Jesucrist va ser una dona. Foto d'Alejandra Azcárate. Això m’ha fet recordar que el gener del 1994 un bon amic nascut a Girona i que ara viu a Mallorca va demostrar científicament que Jesucrist només podia ser una dona. És una gran troballa científica que pot revolucionar el pensament humà des de l’any u de la nostra era. L’amic i autor de l’article va viure uns anys a Mataró i vaig tenir el privilegi de compaginar i publicar l’article al número 2 de la revista La Col, que editava el Local. L’he repescat per tal que tu que llegeixes puguis gaudir d’aquest coneixement:

Jesucrist va ser una dona

Dir que el cristianisme és masclista no fóra res més que descobrir la sopa d’all. Però, curiosament, l’exponent més clar i contundent d’aquesta evidència  ha restat inadvertit per les més eminents feministes i amagat per les més altes jerarquies eclesials: em refereixo al fet inqüestionable que Jesucrist va ser una dona!

La immaculada concepció, és a dir, la concepció sense màcula (que vol dir quedar embarassada sense acte sexual) és una veritat plenament establerta per les saggrades escriptures i no seré pas jo, pobre pecador, qui gosi posar-la en dubte. Vegem-ne, però, les conseqüències:

La biologia molecular, desenvolupada durant el segle XX, ens ha permès de conèixer prou bé els mecanismes de la reproducció. Avui dia, qui més qui menys sap que els trets hederitaris es troben codificats en els gens, els quals, alhora, formen part d’una estructura més complexa que anomenem cromosomes. L’espècie humana té quaranta-sis cromosomes, que són de dues menes: els cromosomes X i els cromosomes Y.

Cadascuna de les cèl·lules del nostre cos conté aquests quaranta-sis cromosomes, tret de les cèl·lules sexuals (els òvuls en les dones i els espermatozous en els homes) que en contenen vint-i-tres. Quan s’uneixen un òvul i un espermatozou, en la nova cèl·lula formada hi tornen a haver quaranta-sis cromosomes, la meitat provinents de la mare i l’altra meitat provinents del pare. Aquesta és la raó per la qual el fill té característiques d’ambdós pares.

Resulta, però, que les cèl·lules de les dones només contenen cromosomes X, menttre que les cèl·lules dels homes contenen cromosomes de les dues classes, X i Y. A l’hora de la reproducció, si s’uneixen dos cromosomes X el resultat serà una femella; si, en canvi, s’uneix un cromosoma X amb un cromosoma Y el resultat serà un mascle. (Dos cromosomes Y no es poden unir a causa que les dones no en tenen).

Els Evangelis ens relaten com la immaculada concepció de la Verge Maria es pdodueix per mediació de l’Esperit Sant. Ara bé, l’Esperit Sant, com el seu nom indica, és esperit (l’Esperit de Déu), i no pas matèria. Per tant, és evident que no va fer aportació de cap mena de cromosomes, i la fecundació es va produis mitjançant l’aportació de crommosomes només per part de Maria.

Aquest és un fenòmen ben conegut pels biòlegs, al qual anomenen partogenosi. En això, doncs, no hi ha res d’extraordinari tret del fet que una cosa semblant no ha estat mai observada en l’espècie humana. Si tenim en compte, però, la intervenció divina, tot queda explicat sattisfactòriament.

Ara bé, i aquesta és la qüestió essencial: si tots els cromosomes van ser aportats per Maria, vol dir que el resultat va ser la unió de cromosomes X, i que per tant d’aquella concepció en va sortir una femella: Jesucrist, doncs, va ser una dona.

Aquests són els fets i les conseqüències inel·ludibles de la biologia mol·lecular. Els cristians i les cristianes que es neguin a acceptar-los caldrà, doncs, que comencin a qüestionar la virginitat de Maria i que comencin a pensar en les banyes de Sant Josep.

Mataró, gener de 1994.

Can Fàbregas: el que l’informe diu i el govern no explica

Xevi Safont-Tria i Joan Jubany en roda de premsa. Dimarts 15 d’octubre la gent de la CUP de Mataró hem denunciat en roda de premsa que en l’informe de l’empresa municipal PUMSA sobre els estudis de "trasllat" del conjunt catalogat de Can Fàbregas i de Caralt no s’hi tenen en consideració totes les possibilitats.

El passat dimarts el sr. Ramon Bassas (PSC-PSOE) presentava la proposta de "desmuntatge" de la nau i la construcció d’una rèplica de nova planta a l’altra vorera del carrer Biada, tot aprofitant alguns elements ornamentals originals. El regidor d’Urbanisme assegurava que aquesta era "la millor opció" per fer compatible la nau catalogada i la construcció d’un centre comercial de El Corte Inglés en el solar on ara hi ha Can Fàbregas i de Caralt.

El que no havia explicat el sr. Bassas és que aquesta és només una de les tres propostes de l’arquitecte Josep Maria Puig Boltà, a qui PUMSA havia encarregat un estudi sobre la viabilitat del "trasllat".

Estudi de Josep Maria Puig Boltà Estudi de Josep Maria Puig Boltà 566.17 Kb

Informe el·laborat per PUMSA Informe el·laborat per PUMSA 1.73 Mb

Continua llegint

El Corté Inglés no vol enraonar

El Corte Inglés no vol enraonar sobre Can Fàbregas Tota la polèmica sobre Can Fàbregas i de Caralt va començar quan algú va decidir que El Corte Inglés que volen fer a Mataró no s’aixecaria al costat sinó just al damunt de la històrica fàbrica catalogada com a patrimoni arquitectònic. I mira que estem parlant d’una zona ("pastilla", que diria en Vilert) de 27.915m2 dels quals El Corte Inglés n’ocuparia 7.212m2. Per què ha d’estar justament sobre els menys de 1.000 m2 que deu ocupar el conjunt industrial? No hi ha lloc per al monstre comercial en la resta dels 20.000m2 del sector?

Les negociacions entre l’Ajuntament i El Corte Inglés no han estat gaire (per no dir gens) transparents. La delegació de l’Ajuntament ha estat composta exclusivament per membres del soci gran del tripartit (el PSC), i la delegació de la multinacional l’encapçalava el sr. Josep Miguel Abad (el dels Jocs Olímpics i fins fa poc president de Vueling). No hi van poder parar l’orella ni tansols els socis minoritaris del govern de la ciutat.

Des de la Plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt ens vam preguntar: i per què amb El Corte Inglés només hi pot parlar el govern? Per què no els hi podem explicar el nostre punt de vista?

Hem agafat el telèfon i hem demanat una entrevista amb els responsables de l’operació per part de la multinacional. No hem passat del telèfon. Molt educadament (això sí) ens han dit que no tenen res a parlar (ni a escoltar) amb ningú que no sigui el govern de la ciutat.

Ells deuen considerar que han fet un molt bon exercici de "diàleg", però jo no l’acabo d’entendre… 

Per part meva, continua pendent "la pregunta del milió": Qui decideix la política urbanística de la nostra ciutat, l’Ajuntament o El Corte Inglés? 

Amics, coneguts i saludats

Acabo d’incorporar al bloc un mòdul que mostra el llistat d’enllaços que fins ara havíes de consultar clicant al menú "enllaços ". A partir d’ara veuràs els enllaços d’amics, coneguts i saludats a la columna esquerra. De mica en mica hi haniré incorporant gent que conec i que retrobo badant per internet.

Si t’interessa per al teu web amb Joomla el pots descarregar directament des d’aquí. Jo l’he trobat aquí , a l’apartat d’extensions de Joomla.

L’esquerra independentista avui

Aquest dijous 18 d’octubre la gent de la llibreria Robafaves de Mataró m’han convidat a acompanyar en Roger Buch a la presentació del seu llibre L’esquerra independentista avui . Ha introduït la xerrada l’Oriol Cisteró , a qui vaig conèixer l’any 1987 en circumstàncies prou curisoes i en un lloc poc habitual.

El llibre pretén fer una "foto" de la situació actual de l’esquerra independentista (les organitzacions a l’esquerra d’Esquerra), en la qual jomilito des de mitjans dels anys 80 del segle passat. Em temia que el llibre es tractés de la visió d’un "convergent despentinat", però en una primera lectura  m’ha semblat que en Roger Buch tracta el tema mab un rigor al qual estem poc acostumats quan els independentistes esdevenim "objecte d’estudi".

Un estudi de l’esquerra independentista fet des de fora de l’esquerra independentista amb prou rigor.

Ple d’octubre i botifarrada

Xevi Safont-Tria, regidor de la CUP, al ple de l'Ajuntament de Mataró. 11-10-2007. Dijous passat Ple Municipal a l’Ajuntament, on des de la CUP haviem preparat algunes aportacions de les quals destaquen la proposta de construcció d’una estació d’autobusos interurbans , la proposta de declaració del terme de Mataró lliure de transgènics.

El govern va forçar que deixéssim "sobre la taula" l’inici dels estudis per a la construcció de l’estació d’autobusos interurbans, tot demostrant un cop més que no estan disposats a votar a favor de cap proposta que fem des de la CUP, per més raonable que aquesta sigui. Quan l’alcalde ens demanava que la retiréssim va donar la impressió de no haver-se llegit la proposta de PAM (i pressupost) del govern per al 2008 on hi consta la intenció de fer el mateix que nosaltres proposavem. Cal recordar que el maig del 2004 el mateix tripartit mataroní (PSC-ICV-ERC) ja va rebutjar la proposta de la CUP de construïr una estació d’autobusos interurbans.

Pel que fa a la declaració de Mataró lliure de transgènics, ja és el segon cop que ens forçen a retirar-la. El primer cop que la vam presentar la resta de partits van dir que la trobaven interessant i demanaven temps per fer una proposta consensuada. Després de quatre mesos semblava que s’havia aconseguit aquest consens amb tots els partits excepte el PP, que el mateix dia del ple al migdia ens va demanar (per boca de la regidora Quitèria Guirao d’ICV) que la retiréssim de l’ordre del dia ja que els espanyolistes diuen que volen intentar estar-hi d’acord, tot i que ells mateixo diuen que "serà difícil". Sembla que ho facin per tocar els collons. Només ho sembla.

Una excavadora destrueix una casa de cós a Mataró. A  l’apartat de precs i preguntes vam aconseguir que el govern expliqui per primer cop quantes cases de cós ha permès enderrrocar en els darrers anys: dues-centes setanta-quatre (274), diuen. El mes de febrer ja ho havíem demanat i l’anterior regidor d’Urbanisme, el sr. Arcadi Vilert que ens va respondre literalment "El programa informàtic del que disposem actualment per tramitar les sol·licituds de llicència d’obres no permet extraure la informació que es sol·licita”. I es va quedar tan ample. Després he sabut que altra gent també havia demanat aquesta informació i s’havien negat a donar-la. El regidor de Prohabitatge, sr. Francesc Teixidó (ERC) es va comprometre a enviar-nos la informació més detallada i per escrit. De moment ja ha passat una setmana i encara no hem rebut res.

També vam demanar explicacions sobre les barreres arquitectòniques que hi ha a la novíssima plaça de la Muralla, en un sector encara en "desenvolupament" a mans de PUMSA. El regidor de torn va respondre que la plaça té un accés pel Camí Ral (amb escales) però que també té un altre accés pel carrer de l’Hospital, aquest a peu pla. I es va quedar tan satisfet.

Cartell de la 13a Botifarrada a la Hispanitat a Mataró, obra de Fot-liFoc (Andreu Bautis) Sort que mentrestant a la plaça de l’Ajuntament hi havia la "Botifarrada a la Hispanitat ". El 12 d’octubre és el meu aniversari (aquest any n’he fet 37) i els Maulets fa 13 anys que s’entesten a muntar-me una modesta festeta. És un acte plenament consolidat, tota una tradició. Amb una assistència de cap a 1.500 persones, amb un bon nivell de qualitat musical, la reivindicació necessària i la pinzellada teatral que habitualment aporta la companyia Iron Kupi.

Però hi ha algú que des del poder té una croada personal per intentar prohibir de facto el que legalment no pot fer. Des del departament de la Policia Local cada any posen més condicions. Enguany el permís ha arribat dos dies abans de la Botifarrada, i com a a novetat posaven un límit de 75 decibels de so. Això és el soroll que fem tu i jo cridant o una moto quan passa pel carrer.

Com que, tot i les dificultats burocràtiques la Botifarrada es continua fent amb èxit, aquestcop la Policia Local ha aixecat una acta als organitzadors perquè a la barra del bar no hi havia (encara) el rètol de "Prohibida la venda de begudes alcohòliques a menors…". Tu has vist algun cop a les barres de Les Santes o de qualsevol altra festa popular al carrer aquest cartellet? Coneixes algú altre a qui hagin volgut multar per això?

I si l’informe no diu el que diuen que diu?

L'aspecte de Can Fàbregas Dimarts, en roda de premsa, el regidor d’Urbanisme Ramon Bassas afrimava que enderrocar Can Fàbregas i fer-ne una rèplica és "la millor opció ". Això després d’encarregar un informe destinat a donar cobertura a la capgrossada de "reubicar" la nau. Em vaig fixar que la presentació de l’informe la feien el sr. Bassas (PSC-PSOE) i el gerent de PUMSA sr. César Fernández, sense cap altre representant del tripartit mataroní donant cops de colze per sortir a la foto. Els hi havia convidat?

Dimecres, en un debat a Mataró Ràdio entre els sis partits amb regidors a l’Ajuntament, on jo participava en nom de la CUP, vaig felicitar el sr. Bassas i tot el seu equip de govern. Si el que volíen és fer riure ho havien aconseguit amb un gag molt bo, però lamentava que l’acudit (o ocurrència) del govern es pagui amb diners públics.

Avui llegeixo al web de la plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt l’article "Fent i desfent es fa l’aprenent ", on s’explica com la flamant regidoria d’urbanisme de l’ajuntament de la nostra ciutat acaba d’oferir-nos un magnífic exemple de com fer i desfer una lectura unívoca d’un informe tècnic polisèmic.

Efectivament, em descarrego l’informe i resulta que no diu el que en Bassas ha estat dient que diu. L’informe proposa tres "solucions", de les quals el regidor d’urbanisme ha agafat la que l’autor considera la pitjor i ha dit que és la millor.Com se’n diu d’una persona que actua així? Ho haurem de buscar al diccionari. 

D’entrada, l’informe d’en Josep Maria Puig Boltà diu:

"Aquest informe no entra en el debat de si aquesta preservació ha de suposar necessàriament la seva conservació, modernització i restauració en l’ubicació actual o el seu trasllat, conservació parcial, modernització i restauració en una altra ubicació. Hi ha un debat ciutadà sobre el tema, unes intencions de l’equip de govern, unes lleis urbanístiques que el condicionen a partir de la seva catalogació, unes opinions poc reflexionades d’Oriol Bohigas, unes votacions anul·lades del Consell del Patrimoni Arquitectònic de Mataró, les decisions del Departament de Cultura de la Generalitat, i el sentit comú. La funció d’aquest informe és complementar, informar, calcular i en definitiva donar dades a la reflexió i decisió final, debat que han de tenir el govern i la ciutat."

Ara el govern diu que a partir d’aquest informe podem parlar del futur de Can Fàbregas i de Caralt. Perfecte. Parlem-ne, però parlem-ne seriosament i amb totes les cartes sobre la taula. 

Can Fàbregas: hem de riure o plorar?

La CUP de Mataró es posiciona sobre la propsta de recreació de Can Fàbregas. Avui el govern de Mataró ha explicat en boca del regidor d’Urbanisme sr. Ramon Bassas la darrera ocurrència que han tingut sobre Can Fàbregas i de Caralt. Hi ha molta gent partint-se el pit de riure, però el que fa plorar és que haurem de pagar amb diners públics l’estudi amb el qual han disfressat aquesta nova capgrossada.

La broma ha estat divertida, però després de riure caldrà preguntar al tripartit mataroní si estan disposats a trobar solucions, que hi són.

De moment, des de la CUP hem fet una primera valoració en roda de premsa:

Davant la proposta del Govern municipal d’enderrocar Can Fàbregas i de Caralt i fer-ne una rèplica en un altre indret, la CUP vol fer les següents consideracions:

1. Aquest estudi és una presa de pèl a la ciutadania. Queda clar que s’ha tractat d’una maniobra evasiva amb finalitats purament electoralistes. L’estudi no és gens rigorós i considerem que l’encàrrec d’estudiar aquesta via com a "solució" va ser el primer error. El govern en cap moments s’ha plantejat ni ha volgut estudiar cap altra opció.

2. L’enderroc atempta contra l’actual situació jurídica de catalogació del conjunt. Considerem que aquesta operació proposada per l’Ajuntament hauria de passar per un procés de descatalogació que desvirtuaria i deixaria sense sentit el Catàleg de Patrimoni de Mataró.

3. La recreació d’un edifici de nova planta amb alguns elements ornamentals originals suposaria una provinciana mostra del "pessebrisme" que tant ha criticat el nou regidor d’Urbanisme sr. Ramon Bassas. No podem permetre que converteixin la nostra ciutat en un parc temàtic al més pur estil Zaplana.

4. Qualsevol solució assenyada passa per fer compatibles els nous usos socials amb la rehabilitació del patrimoni històric. Hi ha moltes vies de solució, però aquest estudi no pot ser considerat una "mesura salomònica" ja que suposa l’enderroc de Can Fàbregas i de Caralt mentre que el projecte de El Corte Inglés no pateix ni la més mínima modificació.

5. Al marge de qüestions patrimonials, considerem que la ubicació de El Corte Inglés en aquesta zona és un error de planificació que es traduïrà en problemes de mobilitat crònics a la nostra ciutat. Aquest procés va començar amb un govern agenollat davant El Corte Inglés i continua amb un govern que obeeix els dictats de la multinacional enlloc de vetllar per l’interès ciutadà.

6. El govern planteja un xantatge als partidaris de preservar Can Fàbregas: intenta carregar sobre la plataforma Salvem Can Fàbregas una despesa de 1.925.000 euros que ningú més que el govern s’ha plantejat. Cadascú ha d’assumir la responsabilitat de les seves accions, i aquesta ho és del govern municipal.

7. Els únics responsables de la rocambolesca situació creada són persones amb noms i cognoms amb responsabilitats de govern en l’actual o en l’anterior mandat. L’anterior regidor d’Urbanisme, sr. Arcadi Vilert, va haver de marxar per la porta del darrere a causa de la seva mala gestió i el seu successor enlloc de reconduïr la situació continua en la mateixa línia.

8. No volem que es continuin malversant diners públics amb propostes cada cop més recargolades que intenten ocultar l’error inical d’un equip de govern que va voler vendre una cosa que no tenia: un solar buit.  El govern no sap quant ens costarà aquest "estudi", que es pagarà amb diners públics però que és fruit d’un encàrrec unilateral on no ha primat l’interès col·lectiu.

9. Ens comprometem a proposar solucions constructives al conflicte perquè entenem que Can Fàbregas i de Caralt és compatible amb qualsevol nou ús. Proposem a la resta de grups municipals l’obertura d’una taula de diàleg per un pacte de ciutat per preservar el conjut arquitectònic.

10. Fem una crida a la ciutadania a continuar les mobilitzacions fins a aconseguir que s’imposi el sentit comú i els nostres fills continuin gaudint amb nous usos de l’antiga farinera.

Sense multa gràcies al CAT

CAT a la matrícula. Als Països Catalans estem acostumats a que s’ens imposin multes per dur l’identificatiu del nostre propi país a la matrícula del cotxe. M’imagino que coses així no passen a gaires llocs del món mundial.

Aquest estiu he anat de vacances a Itàlia, i allà ens hem alliberat d’una multa precisament gràcies al CAT. Vam aparcar en una zona blava sense tiquet, més per ignorància que per malícia. El cas és que en tornar al cotxe ens vam trobar la "recepta" dels municipals. El paperet escrit a màquina posava la causa i l’import de la multa, i una nota al peu que venia a dir una cosa així com: "no sé a quin país correspon el prefix CAT". Ara ja ha passat un temps prudencial i sembla que encara estan consultant atles europeus, perquè la multa no ha arribat.

Ves per on, per una vegada el CAT enlloc de ser causa de multa ens ha salvat d’una multa.

  • 1
  • 2