Navega pel mes

maig de 2007

2.173 persones plantem un regidor a l’Ajuntament

Hem aconseguit trencar una barrera històrica. Plantar un regidor independentista a l’Ajuntament d’un ciutat de més de 120.000 habitats, a la "corona metropoitant". Hem doblat els vots. Hem estat l’única candidatura que ha augementat el nombre de vots.

… i estic molt content.

La pregunta del milió, la pregunta que preoCUPa

Moment en què el moderador pren el micròfon a en Xevi Safont-Tria en el debat de CapGròs La preoCUPació d'alguns que a les eleccions del 27 de maig s'hi juguen la poltrona es fa cada cop més evident. Dijous l'empresa CapGròs va organitzar un debat electoral només amb els alcaldables dels cinc partits que ara tenen regidors a l'Ajuntament. El xou havia de durar una hora però els "il·lustres candidats" ja havien xerrat durant una hora i tres quarts. A la resta d'alcaldables (els de les sis candidatures que encara no tenim representació a l'Ajuntament) els deixaven fer una intervenció d'un minut i mig al final de l'acte. Hi vaig anar a fer costat a en Xevi Safont-Tria, mentre bona part dels companys de la CUP eren en un acte a Rocafonda.

Els organitzadors van deixar fer tres pereguntes al públic. En Xevi va alçar la mà per fer una pregunta a l'actual alcalde, però el moderador li va dir que ho podria fer després des de dalt de l'escenari.

Arribat el magnànim minut i mig, en Xevi puja a l'escenari, comença a defensar el programa de la CUP, i quan ha parlat 20 segons i diu que vol fer una pregunta al candidat Barón el moderador li pren el micròfon. Pel "pinganillu" li han donat ordres de tallar en Xevi. Les normes són estrictes: no pot fer cap pregunta. El candidat de la CUP no pot fer preguntes malgrat que acaba de baixar de l'escenari el candidat "ciudadano" que ha fet la seva intervenció en forma de dues preguntes retòriques. Surrealista!

Els nervis estan aflorant tant que fins i tot fa por una intervenció d'un minut i mig contra un rotllo d'una hora i tres quarts. S'han quedat amb les ganes de saber la pregunta. La pregunta que els fa por.La pregunta del milió.

En podeu llegir també la crònica a El Punt: el bar estava buit .

N’hi ha que es preoCUPen

Cartell de la CUP de Mataró. Eleccions municipals 2007 Ja estem de campanya electoral municipal. Aquest segon cop que es presenta la CUP a Mataró afrontem la campanya amb molta feina feta. Ja fa quatre anys i mig que va néixer la candidatura i ens hem proposat entrar a l'Ajuntament per dur-hi la veu crítica del carrer. I ho fem amb la motxilla ben carregada de feina. De fet, ja hem estat governant des del carrer. Per exemple, fa quatre anys vam proposar en el nostre programa la creació d'una emissora municipal, amb l'oposició del govern de torn. Fruit de la pressió popular, avui Mataró Ràdio ja és una realitat. Una de les nostres prioritats serà frenar l'especulació immobiliària i el creixement desmesurat al quan ens està abocant el tripartit local.

Aquests dies estem recordant que "els petits canvis són poderosos", perquè som conscients de les limitacions de la nostra força, però el context ens pinta molt favorable. Alguns mitjans, com Catalunya Informació apunten que podem donar la campanada dins l'Ajuntament. I això preoCUPa uns quants culs que si no s'asseuen a la poltrona no saben on posar-se. Hi ha nervis al govern actual, i per això s'han posat d'acord els partits institucionals per excloure'ns del repartiment de cartelleres i espais electorals.

Però aquest any se'ns ha ficat la ceba al cap de posar un quadríptic a cada bústia de Mataró. N'hem editat 50.000 i els estem embustiant nosaltres mateixos. Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit. Estic segur que més de la meitat de la població de Mataró ni tansols sap que existeix això de la CUP. Per això arribarem a totes les cases. Si algú no ens vol votar, que sigui perquè no vol, no pas perquè no ens coneix.

Efectes col·laterals

La primera i la segona casa van a terra, i els de la tercera quedaran enterrats vius Ben a prop de casa ha hagut de tancar una d'aquelles botigues "de tota la vida", els quevuires Can Ferran de la cantonada. La Imma va néixer a la casa de sobre de la botiga on ja despatxava la seva mare. "Amb un parell de collo…" –que diu ella– ha continuat donant vida al negoci familiar fins fa ben pocs dies.

L'han fet fora de casa i li han fet tancar la botiga a cop d'ordre judicial. L'immoble era de lloguer i, en morir la seva mare, el seu gestor va fer el canvi de nom sense comunicar-ho als propietaris. Els amos –que deuen tenir un gestor més espavilat– s'han agafat a això per dur-la a judici i deixar-la sense casa ni negoci. La Imma en aquesta casa hi vivia i s'hi guanyava la vida, però els amos no la volen per viure-hi sinó per guanyar-hi diners, tots els que puguin, a costa del que calgui.

El carrer de casa és un dels pocs trams de Mataró on encara queda intacta una tirallonga de cases de cós de cantonada a cantonada. La primera de la cantonada –la de Can Ferran– ja l'han deixat "neta" de llogaters i per poder-la enderrocar i fer-hi un bloc de pisos de formigó. En pocs dies ja ha canviat de mans i l'han venut a en Massana –ara els antics empresaris del tèxtil inverteixen en el totxo–, i la casa del costat és d'un personatge que tampoc la vol per a viure-hi sinó per treure'n el màxim rendiemnt econòmic.

Els que viuen a la tercera casa, doncs, quedaran enterrats vius entre blocs de pisos de formigó. Són alguns dels efectes col·laterals de l'arribada de El Corte Inglés a un centenar de metres d'on ara encara hi ha aquestes cases. Visca el progrés, oi? I encara haurem d'agraïr al sr. Arcadi Vilert (PSC-PSOE) que engreixi les arques municipals amb les operacions especulatives de PUMSA. També haurem de donar les gràcies a la sra. Quitèria Guirao (ICV) per donar les llicències d'enderroc. I la torna per al tàndem Bargalló-Penedès (ERC) pel fantàstic Pla Local d'Habitatge que preveu la construcció de més de 3.000 pisos mitjançant la "substitució de teixit vell" –o sigui, l'enderroc de cases d'arquitectura tradicional com aquestes–.