Navega pel mes

setembre de 1987

Em dic Lorente, i no sóc parent d’en Companys

Pintada de "Llibertat Joan Jubany i companys" a l'església de Santa Anna de Mataró. Setembre 1987. Després de sortir en llibertat, i sense haver-ho buscat, em trobo que sóc una persona força coneguda per Mataró. Sovint m'atura gent pel carrer i em faig un tip d'explicar batalletes de la presó. Vist des de fora, i havent-se tractat d'unes "vacancetes" de 15 dies, fins i tot ho recomano com a experiència vital. Quan hi entres i no saps quant en sortiràs no crec que sigui tan bona experiència…

Més d'un dels que m'aturen per xerrar es pensen que em dic Joan Jubany i Companys, enlloc de Joan Jubany i Lorente. Les responsables de la confusió són pintades com la de la foto (aquesta a la façana de l'església de Santa Anna), que durant la meva estada a la garjola reclamaven el meu alliberament i el dels altres tres "companys".

L’estranya sensació de llibertat

Ja m'he fet a la idea que la nostra estada a la presó va per llarg i els quatre independentistes ens hem apuntat a tallers i altres activitats a la Trinitat. Jo estic en un taller d'il·lustració dibuixant un noi que surt de la presó fent servir una bandera estelada per baixar des d'una altra finestra amb barrots… I just en aquest moment em ve a buscar un funcionari, em porta a unes oficines i em diu que vagi a la cel·la a recollir els meus trastos perquè el jutge ha decretat la nostra llibertat sota fiança de 100.000 pta cadascú. No m'ho acabo de creure, però corro al chabolo a recollir les meves poques pertinences.

Quan ho tenim tot a punt i el sol ja s'està ponent, ens van cridant d'un en un i sempre recordaré l'estranya sensació de trepitjar el carrer carregat amb les bosses plenes de roba, cartes i telegrames. Se'm fa estrany saber que puc caminar, córrer i anar tan lluny com vulgui.

Continua llegint

Concentració a la Trinitat per la nostra llibertat

26 de setembre. Alguns presos amb qui hem fet amistat ens avisen que fora al carrer hi ha una concetració per demanar la llibertat dels quatre de la Diada. Nosaltres no podem veure ni sentir els concentrats, perquè només ens podem moure entre la cel·la, i les sales d'activitats (biblioteca, tallers…). Després llegirem als diaris que hi havia un centenar de persones.

Agafo mania a El Ultimo de la Fila

Avui és la Mercè, Festa Major de Barcelona i alguna cosa relacionada amb les presons. El cas és que avui el renxo és més bo (han posat gambes a l'arròs) i havent dinat a tots els presos ens han donat cafè i un puro. Deu ser la manera de celebrar la patrona de les presons. A més, aquest matí els funcionaris ens han fet sortir a tots al pati ple de cadires on havien muntat un escenari. Ens han organitzat un concert de El Último de la Fila d'assistència obligatòria, i això ja no em fa gaire gràcia. No és un grup que m'apassioni, però avui un funcionari farà que els hi agafi mania. Continua llegint

L’Aguililla i el lloro robat

Cassette dels que s'escoltaven en els walkman Quan portem una setmana a la presó i els funcionaris intueixen que això es pot allargar, ens treuen del mòdul d'ingressos on hem estat aïllats de la resta de presos i ens ingressen a un mòdul amb presos comuns.

A la presó no hi ha secrets, i quan entrem al nostre nou allotjament hi ha un comitè de benvinguda. Un dels joves que ens esperen pregunta "Aqui hay uno de Mataró?". M'agafa per sorpresa i no sé si dir que sóc jo o callar. Per què ho deu preguntar? M'identifico i ell també es presenta. És l'Aguililla, del barri de Rocafonda. M'explica que és aquí per haver intentat atracar el Valvi del costat de casa ma mare, també molt a prop de casa d'ell.

Continua llegint

8709_llibertat_joan_jubany-

Concentració a la Trinitat… i ni ens n’assabentem

Més d’un centenar de persones es manifesten davant la presó de La Trinitat per demanar la llibertat dels quatre empresonats de la Diada. Nosaltres encara estem aïllats al Mòdul d’Ingressos i ni tansols ens assabentem que a fora al carrer hi ha gent manifestant-se. Ens ho acabaran explicant els amics en les visites i ho podrem llegir als diaris al caps d’uns dies. A Arenys de Mar i Sant Just Desvern avui també s’hi han fet manifestacions de protesta.

D’altra banda, a Mataró es fan pintades i es pengen parncartes (com la de la foto a la plaça de Santa Anna) per la nostra llibertat.

“Llibertat Joan Jubany” al ple de l’Ajuntament

Els caps dels tres grups municipals de l'Ajuntament (Manuel Mas, Salvador Milà i Ramon Camp), discutint durant el Ple del 17-09-87 mentre familiars i amics cridaven 17 setembre 1987: Quan el meu advocat, en Pep Manté, em visita a la presó m’explica a través dels barrots i el vidre blindat que el darrer Ple de l’Ajuntament ha estat força mogut perquè s’hi ha demanat el meu alliberament. Suposo que és en aquest moment que l’alcalde Manuel Mas "em coneix", tot i que jo estic tancat a la presó i ell és al carrer tot explicant mentides podrides com ara que té fotos on surto jo tirant pedres i no-sé-que-més a la policia. És impossible que tingui fotos perquè, encara que hagués volgut, jo no hauria pogut tirar res a la policia ja que em van detenir abans que la gent comencés a respondre a les càrregues dels antiavalots.Jo no he pogut ser en aquest ple municipal, i em pensava que els companys i l’advocat m’ho han explicat per donar-me ànims, però després ho he pogut llegir als diaris. Continua llegint

Acte per la llibertat d’en Joan Jubany

Acte per la llibertat d'en Joan Jubany al Foment Mataroní. 1987. Els meus companys de la CEIM, els CSPC i el MDT de Mataró organitzen un acte informatiu al Foment Mataroní per explicar la meva situació i de la resta de companys que som empresonats a La Trinitat.

A l'acte, que presenta en Juli Palou, hi parlen en Pep Manté, el meu advocat; en Joan Jubany, mon pare; i en Joan Cabot, company independentista detingut amb qui vaig conicidir als calabossos de la policia d'ocupació espanyola a Via Laietana el mateix dia que em van detenir a mi.

Em tanquen a la presó amb 16 anys

Foto meva publicada a la revista 13 setembre 1987: Tinc 16 anys, i m’assebento que amb aquesta edat ja et poden tancar a la garjola quan el jutge ordena que m’empresonin juntament amb tres dels 39 detinguts per haver participat a la manifestació de l’onze de setembre. Emmanillats de dos en dos, ens fiquen en un gran furgó policial, un Mercedes marró sense finestres. Quan la furgona surt del recinte dels jutjats sentim crits i aplaudiments, i de reguitzell veiem un munt de gent que està exigint la nostra llibertat. Tots quatre arrenquem a plorar de l’emoció de veure i sentir tanta gent que ens dóna suport.

Travessem Barcelona pel carrer Aragó amb les sirenes posades com si fóssim realment uns detinguts perillosos. El furgó va escortat per un cotxe i quatre motos, que ens porten fins a la presó Model. Ja hem travessat dues portes quan els quatre nanos ens plantem i diem als policies que tots som menors de 21 anys i que allà no podem entrar. Jo no sabia que amb 16 anys vas a la presó, però tinc clar que a la Model hi ha ganàpies de més de 21 anys. El cap del destacament que ens trasllada diu que "me han dicho que os lleve a la cárcel y ésto es la cárcel", però aconseguim que ho vagi a preguntar per l’emissora del cotxe. Al cap d’uns minuts torna i ens dóna la raó.

Continua llegint

  • 1
  • 2